La troballa d’un crani de neandertal situa l’Abric Romaní de Capellades entre els millors jaciments del món

Aquests últims dies del mes d’agost de 2022 formaran part de la història de l’evolució humana i de la prehistòria catalana. L’excavació al jaciment de l’Abric Romaní, a Capellades (l’Anoia), ha sorprès els investigadors amb una troballa excepcional. Es tracta de les restes parcials d’un crani de neandertal de 60.000 anys d’antiguitat. 

 

Després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment de l’Abric Romaní per part de l’equip liderat per Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigador de l’IPHES-CERCA, és el primer cop que s’hi troben restes humanes neandertals. Aquesta troballa posa l’Abric Romaní en el podi dels jaciments arqueològics més importants del món per conèixer el comportament social i cultural d’aquests parents humans, els neandertals.

 

Un dels objectius d’aquesta campanya era acabar l’excavació en extensió del nivell R, que correspon a un campament neandertal de 60.000 anys especialitzat en la caça de cérvols i, d’aquesta manera, començar un nivell nou, el nivell S. El que ningú no s’esperava, i encara menys l’equip investigador responsable, era la sorpresa que el jaciment els estava reservant.

 

La troballa va tenir lloc el passat 19 d’agost, 113 anys després que Amador Romaní i Lluís Maria Vidal, aleshores al capdavant de l’Institut d’Estudis Catalans, entenguessin la importància arqueològica que tenia la cinglera del Capelló, i 40 anys després que aquell jove Eudald Carbonell decidís reprendre els treballs d’excavació a l’Abric Romaní en el punt on ho havien deixat els seus predecessors, quan es van recuperar una sèrie de restes òssies recobertes amb concreció. Després de netejar-les i analitzar-les per diversos especialistes, es va determinar que aquestes restes corresponien a un crani parcial de neandertal. Concretament, aquest fragment de crani conserva part dels ossos parietal, temporal i zigomàtic.

 

Finalment, aquests dies la tècnica restauradora Irene Cazalla, de l’IPHES-CERCA, ha dut a terme un minuciós treball de restauració i conservació de les restes humanes per tal que puguin ser manipulades per al seu estudi posterior.

 

Per això aquests dies s’estan prenent mostres geològiques dels fogars associats a les restes i seran processades posteriorment als laboratoris de l’IPHES-CERCA. La determinació de les espècies fòssils de vertebrats obtinguts en aquest nivell proporcionarà als investigadors una imatge molt precisa de les condicions climàtiques i de l’ecosistema en el qual van viure aquestes comunitats neandertals a Catalunya.

 

Coincidint amb el 40è aniversari i amb aquesta troballa excepcional, l’Abric Romaní i la cinglera del Capelló seran declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). L’Ajuntament de Capellades n’ha impulsat la tramitació, que suposarà més protecció i reconeixement per al conjunt i que el Govern preveu aprovar a finals d’aquest 2022. L’alcalde, Salvador Vives, ha celebrat l’important descobriment i també la declaració de BCIN, ja que tot plegat arrodoneix els 40 anys d’aniversari de les excavacions.