10 pobles de pedra que heu de conèixer aquesta tardor

L’ermita de Sant Quirc de Durro és l’orgull dels poc més de cent habitants d’aquesta vila, la més pintoresca de la vall. I ho és per la seva arquitectura, però sobretot per la seva localització, en un turonet a 2 km de la vila des del qual es contempla gran part de la vall. És una petita ermita on es pot veure la còpia del frontal de l’altar romànic, la imatge gòtica de santa Julita i sant Quirc i el retaule barroc, que es conserven avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Al poble, ple de balcons amb volades que sobresurten fins a mig carrer i terrats de pissarra, també es pot donar una ullada a la Nativitat de Durro, que és a l’entrada.

A l’Alt Urgell, a tocar de la serra del Cadí i abraçada per les serres del Verd i Port del Comte, hi ha la vall de la Vansa i Tuixent, un territori amagat entre les muntanyes i les carreteres que hi porten, plenes de revolts. El poble que queda més allunyat de tots és Ossera. Format per una petita església i una munió de cases, el llogaret és famós pels seus artesans. Hi podeu trobar una herboristeria i el jardí botànic de Cal Nogué, on fan recol·lecció d’herbes aromàtiques i medicinals. També hi ha cal Casal, on venen melmelades i conserves, l’Espai Jaume i l’itinerari artístic per veure les escultures de l’escultor Nico de Winter.

Als peus del riu Cardener, Súria té un dels barris vells més ben conservats de Catalunya. Des de la plaça Major arribeu-vos al portal de Cardona, una de les dues úniques sortides a l’exterior quan la vila estava emmurallada. La casa que hi ha a sobre és el Cassinet, una de les més antigues de la població. A dalt del turó que corona el poble vell hi ha el castell i l’església. El castell és de planta quadrada i té una torre de l’homenatge a l’interior. L’església del Roser conserva l’absis i el campanar.

Un llogaret on podreu passejar sense presses pel nucli antic, que abraça gairebé tot el poble, esquitxat de cases de pedra, amb una església d’estil gòtic tardà. Davant el temple, en una placeta, hi ha l’agradable terrassa d’un restaurant. Rondant pels carrers, trobareu un parell de brocanters, un original espai d’art i una casa rural.

Façanes de pedra vista, colors ocres, balcons i fanals de ferro forjat, carrerons estrets que pugen i baixen, testos amb flors curosament col·locades… Abocada a la Mediterrània, Altafulla es manté fidel a la seva identitat i a la seva història i constitueix un indret sorprenent per als amants de les viles pintoresques. Podeu fer un tomb per la Vila Closa, al voltant del castell-palau, que es distingeix per les seves torres, troneres i merlets, que li donen un caràcter de fortalesa medieval. L’edifici és privat i només es pot veure de fora estant. Des de la placeta que hi ha al davant es pot iniciar un recorregut per tota la vila vella. Us recomanem especialment els carrers del Forn, Nou i Major, així com l’església de Sant Martí, els antics portals de la muralla i la plaça del Pou, presidida per l’Ajuntament, amb un pou antic i el monument al pilar de vuit en una de les cantonades. Descobriu, també, altres atractius d’Altafulla, com la Vil·la romana dels Munts o el passeig de les Botigues del Mar, ple d’antics magatzems de pescadors convertits en restaurants o habitatges.

Amb 1.490 metres d’altitud, és el poble habitat més alt de la vall, amb un nucli històric que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Passegeu pels carrerons i visiteu Eth Corrau, un museu amb més de 2.500 objectes que mostren la vida quotidiana i l’artesania més tradicional de la vall. Visiteu l’església de Sant Feliu, del segle XIII i, seguint el riu, l’ermita de Santa Margarida de Bagergue.

Si us agrada la fotografia, prepareu la càmera per captar tota mena d’imatges bucòliques als racons d’aquest nucli. Especialment als carrers de l’Església, al carrer Pla, a la baixada de la Font i a l’església de Sant Jaume de Queralbs. Aquest temple és famós pel seu porxo, amb sis arcs sostinguts per columnes de marbre. Els capitells són atribuïts al Mestre de Cabestany. Busqueu-hi figures humanes, animals i criatures fantàstiques.

Als peus de la serra del Catllaràs, Sant Jaume de Frontanyà és un dels pobles més petits de Catalunya i també un dels més encantadors. Destaca per la seva església romànica, amb una sola nau i tres absis. Visiteu-la i camineu-hi pels voltants. Podeu arribar fins a la Creu, situada al capdamunt de la muntanya que hi ha just darrere l’església. Trigareu uns vint minuts a arribar-hi. Un cop a dalt, la vista sobre el llogaret i l’entorn posarà la cirereta a la vostra caminada.

A la Baixa Cerdanya, Éller és un petit poble pintoresc que estranyament no rep gaires turistes. Està format per un conjunt de cases de pedra d’estil rústic i presidit per una petita ermita romànica dedicada a santa Eulàlia, amb un absis quadrat. S’hi arriba a peu o en cotxe des de Meranges. Un cop al poble val la pena passejar-hi i també arribar fins al bosc d’Arcalís, el pla de Matons i la muntanya de la Carabassa, des d’on s’albira una vista espectacular de tota la vall de la Cerdanya.

Viatgeu en el temps fins a l’edat mitjana visitant aquest poble de la comarca de la Segarra que, com indica el seu nom, està envoltat per muralles. Es tracta d’un excepcional exemple de vila closa, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, una de les que millor es conserven a Catalunya. Passegeu pels carrerons amb porxos, visiteu l’antic forn comú i arribeu-vos fins a l’església de Sant Pere, amb vista a la plana segarrenca.