El Gall Fer, el secret més ben guardat del bosc pirinenc

És un ocell d’una gran envergadura però que costa molt d’observar. No surt del bosc gairebé mai, normalment es mou per terra, et detecta molt abans que tu a ell i de seguida s’allunya perquè considera que ets un perill. Passa tan desapercebut que a alguns ens agrada dir que és el fantasma del bosc”, explica Guillem Mas, director de Paisatges Vius, una entitat que es dedica a la conservació d’espècies amenaçades i que té en marxa el projecte FeriFer, centrat en la protecció del gall fer al Pirineu català.

El gall fer pirinenc o gall de bosc (Tetrao urogallus aquitanicus) és una espècie de gallinàcia que viu als boscos de pi negre i de pi roig del Pirineu, a altures que van entre els 1.500 i els 2.300 metres, tot i que també se’n troben algunes poblacions a menor altitud. És un dels animals més emblemàtics de les comarques pirinenques, ja que la subespècie aquitanicus és pròpia d’aquest territori, de manera que, igual que el mussol pirinenc, només viu en algunes àrees específiques dels boscos subalpins d’aquesta serralada i no fa cap migració al llarg de l’any. “A més, la presència d’aquesta au a les nostres muntanyes és indicadora d’un estat de conservació favorable dels seus hàbitats: tenir galls fers als nostres boscos vol dir que estan ben conservats”, assegura Elisenda Montserrat, tècnica de l’Àrea de Patrimoni Natural del Parc Natural de l’Alt Pirineu. I és que és un animal que necessita viure en indrets tranquils i sense gaire alteracions per tal de tirar endavant i reproduir-se amb èxit.

En perill d’extinció
La població de gall fer al Pirineu ha patit una forta davallada durant els últims anys. Per exemple, a la Cerdanya la regressió de la població entre el 2005 i el 2015 ha estat del 70%. És per això que, al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya, recentment ha passat de considerar-se una espècie vulnerable a classificar-la com una espècie en perill d’extinció.