Anuncia't al Descobrir
OFERTA ESPECIAL -35%
SUBSCRIU-T'HI ARA I GAUDEIX DE TOT UN ANY D'UN DESCOMPTE ÚNIC!

Les vuit meravelles del Camp de Tarragona

Les joies arquitectòniques que has de conèixer a l’Alt Camp, al Baix Camp i al Tarragonès

Coneixeu el Camp de Tarragona? A més de ser un àmbit territorial (que inclou un territori encara més ampli), és una regió històrica que comprèn el que actualment són les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Camp. Està documentada des de l’any 1315 i és plena de tresors en forma de santuaris, monestirs, barraques de pedra seca, ermites, pobles abandonats, castells, pedreres o fars. Us convidem a viatjar per aquest territori i descobrir-ne el patrimoni més enllà de les ciutats de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou o Valls. De ben segur que us sorprendrà!

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (Alt Camp)

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat Part exterior del santuari de la Mare de Déu de MontserratAjuntament de Montferri
Un dels edificis més curiosos i sorprenents de l’Alt Camp és troba a Montferri, un petit nucli a pocs quilòmetres de Valls. És obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí. El temple recorda la forma de les muntanyes de Montserrat i, a dins, s’hi pot veure una reproducció de la Moreneta, a qui està dedicat el santuari. La idea de construir aquí un temple dedicat a la Mare de Déu de Montserrat va ser de Daniel Maria Vives, un jesuïta que va pensar que el turó de Montferri, el seu poble nadiu, seria un bon indret per aixecar un santuari que acostés la Mare de Déu de Montserrat a les comarques de Tarragona. El novembre del 1925 s’hi va col•locar la primera pedra i va acabar-se gràcies als habitants de Montferri que van contribuir-hi fabricant les peces amb grava del riu barrejada amb ciment.

Monestir de Santes Creus (L'esperit del Cister)

Vista aèria Santes Creus Imatge aèria del monestir de Santes CreusGetty Images
El monestir de Santes Creus és un dels màxims exponents de l’arquitectura de transició del romànic al gòtic a Catalunya. Forma part de la ruta del Cister juntament amb els monestirs de Poblet i de Santa Maria de Vallbona de les Monges. D’aquests tres conjunts arquitectònics, és l’únic que està deshabitat. Més llibertat, doncs, per passejar-vos sense presses per cadascun dels espais: la plaça Major, els claustres, el palau de l’Abat, l’església, el celler o la torre de les hores. No marxeu sense comprar neules de l’abat o vi pimentat, productes fets segons els receptaris més antics i prestigiosos de la cuina catalana, el ‘Llibre de Sent Soví’ i el ‘Llibre del coch’ de la canonja de Tarragona.

Monuments de pedra seca (La ruta de la Capona)

Barraca de la Capona La barraca de la Capona, al Pla de Santa MariaCecília Lorenzo
Aquest itinerari de només dos quilòmetres al Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp, us permetrà conèixer fins a vuit construccions de pedra seca. Camineu entre camps de cultiu i boscos mediterranis per anar descobrint-les de mica en mica. Veureu la barraca de l’era de la Capona, la barraca de la Capona, el cossiol de la Capona, les arneres, la barraca de l’Augé, les barraques de cal Greuet, el cossiol del Soleta i la barraca de les oliveres. En alguns trams, la ruta coincideix amb el GR 175 de la ruta del Cister. Des de l’Ajuntament del Pla de Santa Maria acostumen a programar visites comentades.

L’ermita de l’Abellera (Prades)

Emita de l'Abellera de Prades Vista des de l’ermita de l’Abellera© Camping Prades
Una excursió fàcil i curta des de la vila de Prades us portarà a l’ermita de l’Abellera. Es troba a dos quilòmetres del poble, a una hora i quart a peu, aproximadament. S’hi arriba per un camí senyalitzat des del poble, que passa per les ermites de Sant Antoni i Sant Roc. És un edifici del 1570, incrustat en una cinglera de 1.020 metres d’altitud, aprofitant una cova que havia servit d’aixopluc. Des de la mateixa església es té una bonica vista de la vall del Brugent i del poble de Capafonts, al fons. Hi ha un petit aparcament i taules per fer-hi pícnic.

La Mussara

La Mussara Poble abandonat de la Mussara amb l’església de Sant SalvadorGetty Images
Aquest poble enmig de les muntanyes de Prades va quedar totalment abandonat als anys seixanta, però el despoblament ja havia començat molt abans, durant les guerres carlines. És una visita en què podreu passejar-vos entre les runes de vuit cases, senyalitzades amb els noms dels antics masos, entrar a l’antic cementiri i veure el que queda de l’església de Sant Miquel. Pugeu fins al mirador, a tocar de les runes del Xalet, amb unes vistes espectaculars del sud del camp de Tarragona. Molt a prop hi ha el refugi que porta el seu nom, on es pot dormir o fer un àpat. S’expliquen tota mena de llegendes sobre aquest indret. La més popular presenta el poble com una porta dimensional al més enllà i que la boira actua com a frontissa a una altra realitat.

La Mussara pertany al terme municipal de Vilaplana. No té cap habitant des del 1959.

El Catllar

Castell de Catllar El castell del Catllar, un dels castells del GaiàAjuntament de Catllar
Després de visitar Vespella, seguiu la ruta per la vall del Gaià fins al Catllar, on s’aixeca un dels castells més emblemàtics de la zona que forma part de la ruta dels Castells del Gaià, un itinerari que permet descobrir nombroses fortificacions mil•lenàries a través de la frontera natural que va significar el riu Gaià en l’època de la Marca Hispànica. El del Catllar us sorprendrà per les seves torres amb matacans, unides per un llarg mur. Documentat l’any 1066, formava part del domini dels Montoliu, llinatge que el va conservar fins al 1351, quan va passar a mans de Bernat d’Olzinelles i, més tard, de Guerau de Queralt, senyor de Santa Coloma. A prop del Catllar podeu visitar els pobles de la Nou de Gaià i Riera de Gaià i dos castells més: el de Montoliu o de Santa Margarida (més conegut com ‘El Castellot’), bastant deteriorat, i, més endavant, el de Ferran, un gran casal residencial situat al costat de la carretera, documentat del 1197.

El castell del Catllar, un dels castells del Gaià

La pedrera romana del Mèdol

Pedrera de Mèdol La pedrera romana del MèdolJordi Domènech
Abans d’arribar a Altafulla us animem a passar per un indret força especial i alhora bastant desconegut: la pedrera del Mèdol. Aquesta era una de les pedreres dels voltants de la Tàrraco romana que proveïen la gran ciutat amb la matèria primera per a les construccions. Aquí, en un paratge realment espectacular, com de conte de fades, una agulla de pedra de més de 16 metres d’alçària dona testimoni del nivell original de la roca. De fet, el Mèdol és un gran forat de 200 metres de llargària i una amplària que arriba als 40 metres, produït per la constant extracció de pedra en època romana. La pedra, com veureu ‘in situ’, és d’un color groguenc daurat, que reconeixereu en els monuments de Tàrraco. Visitant l’indret es poden apreciar els talls de roca, les marques i els talls d’extracció. L’entrada a la pedrera es fa des de l’àrea de servei del Mèdol, a l’AP-7; o bé des de l’N-340, després de passar pel trencall que porta a la urbanització la Mora, prop d’Altafulla, travessant l’autopista per un pont.

Far de Torredembarra

Torredembarra El far de Torredembarra és una icona del municipiGetty images
El far de Torredembarra, obra de l’arquitecte Josep A. Llinàs i Carmona, va ser construït a finals del segle passat i inaugurat el dia 1 de gener de l’any 2000. A més de ser el darrer far construït en el segle XX, és el primer dels encesos en el segle XXI i en el tercer mil•leni i el més alt de Catalunya. Per saber-ho tot sobre la seva història, entrar-hi i pujar a dalt de la torre, l’Oficina de Turisme de Torredembarra (www.turismetorredembarra.cat) organitza visites guiades amb reserva prèvia a la primavera, a l’estiu, en ponts i alguns caps de setmana. La visita permet conèixer altres curiositats de la torre i enfilar-se a través d’una escala de cargol fins a un mirador esplèndid sobre el litoral tarragoní. El far es troba a la zona més sortint del roquer, coneguda com la Punta de la Galera. S’hi pot arribar caminant des del port esportiu de Torredembarra, o bé en cotxe fins a la urbanització que hi ha a tocar de la torre. De nit, aquest far emet un senyal blanc de cinc llampades repetides cada 30 segons i és l’únic far que trobem entre el del cap de Salou i el de Vilanova i la Geltrú.
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació