Les Festes de l’Os dels Pirineus, el toc manual de campanes del País Valencià i els raiers, declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Després de la inscripció l’any 2014 a l’inventari de la UNESCO, les Festes de l’Os dels Pirineus han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Originàriament, aquesta festivitat havia estat molt estesa per l’hemisferi nord, però actualment només és present al Vallespir i a Andorra, on l’escenificació consta de tres grups diferents de personatges (l’os, els caçadors i les dones). La història que s’hi representa és una manera d’explicar les antigues llegendes i creences del Pirineu, i de connectar-hi (que l’home ve de l’os, i l’os és el rei dels animals). Per això aquesta festa és molt més que unes quantes disfresses; constitueix una celebració centenària que connecta amb el passat i, alhora, és una forma de venerar la primavera i la fertilitat.

La Festa de l’Os es transmet culturalment a través de les entitats i les escoles, però també en els cercles familiars i d’amistat. Aquesta representació culturalment tan singular i la seva significació simbolitzen el final de l’hivern, el renaixement de la primavera i la relació entre els humans i la natura, aspectes que han fet valdre la declaració d’aquesta tradició al Vallespir i a Andorra com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

El toc manual de campanes del País Valencià constitueix un exemple d’història, de tradició i de comunicació que cal preservar. I a partir d’avui també és considerat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta pràctica, present en pobles com Albaida (País Valencià), però també existent en altres punts del territori espanyol, és una forma centenària de comunicació que es manté intacta a la zona d’una manera diària i ininterrompuda des del segle XVIII.

Aquest no és el primer reconeixement que reben. L’any 2019 el Ministeri de Cultura ja va declarar el toc de campanes com una manifestació representativa del patrimoni cultural i immaterial de la regió.

El transport de la fusta pels rius va ser, durant segles, un mode de vida. Els raiers van perdurar fins a principis del segle XX, quan es van construir les preses i van aparèixer els camions. Però aquest ofici ha existit a tot el món, des de l'Àfrica fins al Canadà, passant pel Japó, on també existeixen agrupacions que el commemoren.

És per aquest motiu que des de 1986 se celebren les Trobades Internacionals de Raiers arreu del món per recuperar i rememorar aquest ofici, que a partir d’ara ja és Patrimoni de la Humanitat.
Aquesta declaració serà una manera de preservar l'ofici i servirà també per retre un homenatge a totes les persones que durant anys van destinar la seva vida al transport fluvial de la fusta, des del Pirineu i fins als ports de mar.