El conjunt rupestre de la Roca dels Moros: Punt de trobada de cultures mil·lenàries

A l’oest de la comarca de Les Garrigues, enmig d’un paisatge fet d’altiplans, torrents, ametllers i oliveres, es troba la Roca dels Moros, un conjunt pictòric d’art rupestre que té la particularitat d’haver estat considerat un lloc sagrat per a bona part de les societats antigues; una espècie de santuari on es troben representades escenes, creences i rituals que expliquen com eren, què els preocupava i com es relacionaven amb la natura els homes i les dones que van viure en aquell territori durant diversos mil·lennis. De fet, les pintures són el testimoni encara palpable que aquest entorn ha estat habitat de manera ininterrompuda des de la prehistòria i fins als nostres dies.

Els habitants del Cogul i dels pobles del voltant li van posar aquest nom perquè ja s’imaginaven, tot i no ser experts en la matèria, que aquells dibuixos devien ser fets molt temps enrere, tant com de l’època dels moros. De fet, els arqueòlegs consideren que els primers gravats de la Roca s’han de situar molt abans, al final del paleolític, uns 12.000 anys enrere. “La importància d’aquest indret és que es tracta d’un mural fet a través del temps: a la Roca hi ha representades gran part de les etapes de la història de la humanitat de casa nostra, des de la prehistòria fins a l’època medieval, fet que el converteix en un enclavament excepcional”, explica Albert Rubio, arqueòleg expert en art rupestre i membre del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB.

Bona part dels gravats d’aquest jaciment van ser fets entre el paleolític i el neolític, una època anomenada epipaleolític que coincideix amb els últims caçadors recol·lectors, que vivien de la caça i de la recol·lecció de fruits silvestres, arrels i plantes, i uns incipients agrícoles ramaders que formen les primeres societats sedentàries. Qualsevol persona que s’acosti a la Roca podrà quedar-ne fascinat, per exemple, observant una ramada de braus, una escena de caça o una composició on dones estilitzades amb grans collarets i llargues faldilles són les protagonistes de la pintura juntament amb un home sense roba d’una mida més reduïda. Aquesta escena, una de les més destacades del mural, sembla estar relacionada amb una espècie de cerimònia o ritual que representa algun moment del cicle de la vida. “Si bé anys enrere se l’havia considerada una mena de dansa fàl·lica, avui en dia creiem que és més aviat una escena simbòlica vinculada amb el culte a la fertilitat i sabem que la composició es va anar completant progressivament amb el temps”, aclareix Albert Rubio.

En una paret de només tres metres d’amplada i dos d’alçària, coexisteixen dues grans tradicions rupestres: l’art llevantí, d’una banda, i l’art esquemàtic, de l’altra. En aquesta última, les figures humanes se simplifiquen i agafen formes esquemàtiques i abstractes, mentre que en l’art llevantí les figures es representen de manera més realista.

Des del sofà de casa

Una recerca recent liderada pels arqueòlegs Ramon Viñas i Albert Rubio ha posat al descobert diverses figures inèdites que aporten noves dades sobre les escenes ja conegudes i milloren el coneixement de les tècniques pictòriques. Després d’aquesta investigació, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha desenvolupat una pàgina web on és possible visitar virtualment el jaciment.

Així doncs, qualsevol persona pot conèixer aquest excepcional indret sense moure’s de casa, ja sigui a través d’una visita lliure, on cada usuari selecciona la informació del mural que vol conèixer, o a través d’un recorregut guiat immersiu que et transporta, pas a pas, per tots els racons i pintures de la Roca.