És temps de processons

La sobrietat dels misteris i un silenci respectuós que només es trenca per la repetició de la cantarella de Record i memòria són alguns dels trets característics de la processó dels Misteris o també anomenada processó del Silenci del Dijous Sant a Badalona, una de les més antigues al nostre país, datada del 1627. Els actes comencen a les nou del vespre amb el Cant de la Passió, a la façana de l’església de Santa Maria, i culminen amb una pregària a la plaça Barberà.

Declarada Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional, la processó del Sant Enterrament de Tarragona és una de les manifestacions que cal assenyalar al calendari. Es calcula que més de 4.000 persones s’uneixen en tretze congregacions, confraries i gremis per portar els dinou misteris que es poden veure durant la processó. Un dels actes més característics és la recollida de cadascun dels elements que fan els armats, església per església, immediata ment abans de l’inici de l’acte.

La del Divendres Sant de Pollença és una de les celebracions més apreciades de la Setmana Santa mallorquina. L’acte consisteix a desenclavar un santcrist ubicat al cim de l’oratori del Calvari i baixar-lo solemnement en processó 365 graons fins a arribar als carrers de la vila.

Fa més de tres segles que Sant Hilari Sacalm celebra el Via Crucis Vivent, festivitat que ha passat de generació en generació i que anualment atreu milers de visitants. L’acte s’inicia el vespre del Divendres Sant, amb la sortida dels misteris des de la plaça de l’Església i la presa de Jesús a l’hort de Getsemaní. Posteriorment comença la desfilada dels armats pel nucli antic del municipi, que culmina amb l’espectacular i emotiva escena final al Calvari, als afores del poble.

Els barris costaners del Grau, el Cabanyal i el Canyamelar acullen els actes principals d’aquesta singular celebració que es distingeix pel seu to festiu, amb pirotècnia, vestits acolorits i música. Un dels dies més emotius és el Divendres Sant, moment en què els santcrists es traslladen a la platja i es prega en record dels mariners desapareguts. La jornada comença amb el viacrucis i acaba amb la processó del Sant Enterrament, on participen totes les agrupacions.

Els actes de la nit del Dijous Sant, amb la representació a la plaça Major dels darrers dies de la vida de Jesús i la processó posterior pels carrers del municipi —il·luminada per torxes i cargols plens d’oli amb un ble encès al carrer dels Cargols—, són el reclam principal d’aquesta festa patrimonial d’interès nacional. En destaca la dansa de la mort, el tercer quadre del seguici de la processó, considerada un element privilegiat de la cultura popular que es conserva des de temps medievals.

La processó de la Sang que se celebra el Divendres Sant és una de les més destacades i populars de la Catalunya del Nord, fundada fa més de sis segles. El singular so de la campana i els penitents, vestits amb túniques negres o vermelles, són alguns dels trets diferencials de l’acte.

En una data inusual, el Diumenge de Rams, la capital del Baix Ebre porta a terme un dels actes més singulars de la Setmana Santa al nostre país, amb la representació de la passió i crucifixió de Jesucrist amb tots els passos. A qui li interessi visitar-los, aquests misteris, juntament amb altres elements significatius, s’exposen al Centre d’Interpretació de la Setmana Santa, ubicada a l’antiga església de Sant Antoni Abat.