En Pol Dunyó i Ruhí, un jove pagès de trenta-tres anys que viu al poble maresmenc d’Òrrius, va descobrir la tracció animal moderna en paral·lel als seus inicis en el món de la pagesia. “Vaig anar a veure’n una demostració i de seguida em vaig adonar que no tenia res de romàntic, al contrari, tenia una aplicació pràctica molt efectiva”, explica.
Vuit anys després, ell i el seu soci comparteixen un projecte d’horta ecològica anomenat El Mosaic i cultiven dues hectàrees de terreny amb l’ajuda de tres cavalls: “Els animals ens ajuden en tot el que té a veure amb el treball de la terra. Ara, per exemple, acabem de llaurar i de deixar a punt el terreny per plantar tomàquets, cogombres, enciams, faves i altres cultius de primavera”, afegeix el pagès. A més a més, en el seu cas també utilitza la tracció animal per al cultiu dels farratges que acabaran essent l’aliment dels seus cavalls i per a treballs puntuals al bosc.
En poques paraules, la tracció animal moderna inclou tot allò que usi l’energia d’origen animal per tirar endavant una tasca, sigui en una horta, una vinya, al bosc o fins i tot també en un entorn urbà, entre d’altres. La paraula moderna, això sí, s’explica per tots els canvis que s’han aplicat en aquesta pràctica en comparació amb les dinàmiques i formes de funcionar d’unes dècades enrere. D’una banda, pel que fa a la incorporació de nous materials i noves tecnologies. D’una altra, explica Dunyó, ha canviat el concepte que es té de l’animal, sigui una mula, un ruc o un cavall: “És com si fos un treballador més. Ha de viure i tirar endavant la seva feina en unes condicions concretes, i si això no és possible, l’animal no treballa. Els nostres tres cavalls, per exemple, viuen en una pastura permanent; una euga ja no fa feina perquè està jubilada i els altres dos treballen una mitjana de mitja hora a la setmana”, aclareix.
Els motius pels quals incorporar aquesta tècnica són diversos. En primer lloc, per l’efectivitat i precisió tècnica que ofereixen en comparació a l’ús de maquinària, per exemple, un tractor. En segon lloc, per evitar l’emissió de gasos amb efecte hivernacle que causen els vehicles motoritzats. “No dependre de combustibles fòssils ens fa més resilients. A més, treballar amb animals aporta una perspectiva de treball més humana i fa que l’agricultura continuï essent el que ha estat tota la vida: una relació amb l’entorn”, afegeix Dunyó.
Tradició europea
Al nord d’Europa la recuperació de la tracció animal des d’una mirada adaptada a l’actualitat va començar a arribar als anys noranta i, de fet, mai s’havia deixat de fer servir del tot. Al sud d’Europa, en canvi, la incorporació d’aquesta pràctica és relativament recent.
De l’aula al camp
Aquest any l’Associació Catalana de Tracció Animal, en col·laboració amb l’Escola Agrària de Manresa, ofereix per primera vegada una formació de gairebé 300 hores dirigida a persones que vulguin incorporar aquesta pràctica en el seu dia a dia.
Vuit anys després, ell i el seu soci comparteixen un projecte d’horta ecològica anomenat El Mosaic i cultiven dues hectàrees de terreny amb l’ajuda de tres cavalls: “Els animals ens ajuden en tot el que té a veure amb el treball de la terra. Ara, per exemple, acabem de llaurar i de deixar a punt el terreny per plantar tomàquets, cogombres, enciams, faves i altres cultius de primavera”, afegeix el pagès. A més a més, en el seu cas també utilitza la tracció animal per al cultiu dels farratges que acabaran essent l’aliment dels seus cavalls i per a treballs puntuals al bosc.
En poques paraules, la tracció animal moderna inclou tot allò que usi l’energia d’origen animal per tirar endavant una tasca, sigui en una horta, una vinya, al bosc o fins i tot també en un entorn urbà, entre d’altres. La paraula moderna, això sí, s’explica per tots els canvis que s’han aplicat en aquesta pràctica en comparació amb les dinàmiques i formes de funcionar d’unes dècades enrere. D’una banda, pel que fa a la incorporació de nous materials i noves tecnologies. D’una altra, explica Dunyó, ha canviat el concepte que es té de l’animal, sigui una mula, un ruc o un cavall: “És com si fos un treballador més. Ha de viure i tirar endavant la seva feina en unes condicions concretes, i si això no és possible, l’animal no treballa. Els nostres tres cavalls, per exemple, viuen en una pastura permanent; una euga ja no fa feina perquè està jubilada i els altres dos treballen una mitjana de mitja hora a la setmana”, aclareix.
Els motius pels quals incorporar aquesta tècnica són diversos. En primer lloc, per l’efectivitat i precisió tècnica que ofereixen en comparació a l’ús de maquinària, per exemple, un tractor. En segon lloc, per evitar l’emissió de gasos amb efecte hivernacle que causen els vehicles motoritzats. “No dependre de combustibles fòssils ens fa més resilients. A més, treballar amb animals aporta una perspectiva de treball més humana i fa que l’agricultura continuï essent el que ha estat tota la vida: una relació amb l’entorn”, afegeix Dunyó.
Tradició europea
Al nord d’Europa la recuperació de la tracció animal des d’una mirada adaptada a l’actualitat va començar a arribar als anys noranta i, de fet, mai s’havia deixat de fer servir del tot. Al sud d’Europa, en canvi, la incorporació d’aquesta pràctica és relativament recent.
De l’aula al camp
Aquest any l’Associació Catalana de Tracció Animal, en col·laboració amb l’Escola Agrària de Manresa, ofereix per primera vegada una formació de gairebé 300 hores dirigida a persones que vulguin incorporar aquesta pràctica en el seu dia a dia.