S’elabora un Atles dels mamífers de Catalunya

Durant el 2022, un primer grup de voluntaris i voluntàries van conformar la comunitat que ha pilotat la primera fase de l’Atles i que ara vol créixer. La feina duta a terme el primer any ha permès provar i afinar les diferents metodologies que s’utilitzen per trobar o detectar la presència de mamífers a cada zona mostrejada.

La feina detectivesca es centra en col·locar càmeres de parament fotogràfic, recórrer transsectes i apuntar els rastres i els animals que es veuen, recollir pèls i excrements i gravar els ultrasons que fan els ratpenats. Les dades recollides es traspassen després a les persones coordinadores del projecte, que les reuneixen i les analitzen per treure’n conclusions.

Enguany han engegat una nova crida que vol, sobretot, trobar persones que cobreixin les zones que encara falten per poder tenir una imatge completa de la presència dels mamífers a Catalunya: el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, la Catalunya central, Lleida, l’Alt Pirineu, Aran, Empordà o Prepirineu central.

Com ha anat el primer any de cerca de mamífers
Les primeres dades (que recullen informació aproximadament d’un 20% del territori català) han permès començar a dibuixar les primeres traces del futur Atles de mamífers. De moment, dels mamífers de mida gran i mitjana, el senglar i la guineu són les espècies que més s’han detectat, seguit de la fagina, el teixó i el cabirol. La cabra salvatge, la llebre i el coipú (una espècie invasora) són les que menys han aparegut. Dels mamífers més petits, com ara els rosegadors i les musaranyes, els primers resultats encara són més preliminars perquè el mètode per identificar-los passa per l’anàlisi de pèls al laboratori. El mateix passa amb els ratpenats perquè, tot i que les gravacions dels ultrasons que emeten ja estan fetes, encara cal analitzar la forma i la freqüència de la majoria de gravacions per identificar-los.

Si mirem espècies en concret, només podem parlar-ne de la situació d’algunes a les zones on s’ha fet el mostreig. Algunes concorden amb les dades recollides en altres programes de seguiment, com és el cas de la llúdriga, que ha aparegut a molts dels rius on s’ha fet el mostreig; el cabirol, que s’ha trobat en 60 dels 68 quadrats que ja han pujat les dades; o el cérvol, que s’ha trobat força estès en l’àrea dels Pirineus. Per altres espècies per les quals no hi ha programes de seguiment de gran abast territorial, les dades recollides per aquest primer any de l’Atles permeten intuir també que algunes es troben força esteses, com ara la geneta i la pipistrel·la nana, el ratpenat més petit de Catalunya. La prospecció dels quadrats que falten ens donaran una imatge molt més precisa de la situació d’aquestes espècies a Catalunya.

Cerca de persones voluntàries
Enguany es preveu començar els mostreigs a l’inici de la primavera i en total s’espera reclutar a més de 150 persones, imprescindibles per cobrir el màxim de territori possible.

Pel projecte s’ha dividit Catalunya en una quadrícula de 386 quadrats de 10x10 km. Cada persona voluntària serà responsable dels seguiments que es facin en el seu quadrat de 10x10km. Dins d’aquest quadrat la persona mostrejarà tres quadrats més petits (d’1 x 1 km) corresponents a tres tipus d’hàbitats diferents (forestal, obert i de ribera). Així, el paper de cada persona serà fonamental per conèixer amb detall la distribució de totes les espècies de mamífers salvatges que habiten a Catalunya, un projecte científic d’interès general per a la planificació i gestió de la fauna i del territori. Els resultats finals, a més, es preveu poder-los publicar en forma de llibre.