La reobertura de Sant Miquel del Fai

Al capdamunt de la vall del Tenes, dins l’Espai Natural dels Cingles de Bertí, s’erigeixen sobre un penya-segat diverses construccions que es camuflen entre la roca. Es tracta de Sant Miquel del Fai, un indret de culte des de temps antics. El monestir de Sant Miquel del Fai va viure la seva màxima esplendor quan va acollir el prior i una petita comunitat de monjos benedictins, que van viure al monestir, un edifici ben rpresentatiu del gòtic català, fins al segle XVI.

Però més enllà dels aspectes històrics, es tracta d’un indret que destaca per trobar-se en un entorn natural ben particular. El nom que porta no li podria escaure més: la paraula fai prové del mot fall, d’origen germànic, que significa ‘caiguda’, ‘cascada’ o ‘abisme’. I és que un dels encants i trets més representatius de Sant Miquel del Fai és l’aigua, que baixa i es filtra per la roca, de manera que ha anat dibuixant i modelant el paisatge al llarg dels anys, fet en bona part de cingles i balmes.

En època de pluges es pot veure com les aigües ragen per les cingleres en forma de làmines primes, mentre que la cascada del Tenes, un dels símbols de l’espai, cau ufanosa per sobre dels caps dels visitants provinent del Tenes, que neix al terme de Castellcir i desemboca al Besòs. Aquest salt es precipita per la cinglera fins a un gorg, i torna a caure per diferents saltants més petits fins a arribar al fons de la vall. A més, es tracta d’una cascada que sempre acostuma a portar aigua, fins i tot ara, en època de sequera.

El recinte de Sant Miquel del Fai va reobrir les portes al públic el passat 22 d’abril, un cop finalitzats els treballs de condicionament, el principal objectiu dels quals ha estat millorar les garanties de seguretat vinculades als despreniments de pedres. Ubicat a cavall entre dos municipis i dues comarques diferents, Sant Quirze Safaja (Moianès) i Bigues i Riells (Vallès Oriental), l’emblemàtic espai, marcat per un entorn geològic singular, conforma un patrimoni natural, paisatgístic i històric únic. “És un indret que forma part de l’imaginari català i que ha estat un punt de referència clau juntament amb el massís de Montserrat i el santuari de Núria”, assegura Lluís Martínez, director de Sant Miquel del Fai. “Està molt vinculat a la nostra història i alhora és un lloc molt especial configurat per un entorn geològic i modelat per l’aigua que ha creat racons insòlits”, afegeix.
 

També està previst que, en un futur, sigui possible ampliar el recorregut fins a poder visitar dos espais més. En primer lloc, l’ermita de Sant Martí, un edifici romànic que conserva les restes d’un campanar d’espadanya. En segon lloc, la cova de les Tosques, que té un desnivell acumulat de 22 metres i una longitud de 12 metres.