4 escapades d’interior

En una ciutat de 42.000 habitants, tot és a mà i la Rambla n’és l’eix principal. Us proposem començar descobrint el Museu de l’Empordà per entendre com s’ha fet aquesta terra: collarets grecs, columnes romàniques i pintors del país (Reig, Blanquet), però també Nonell, Casas, Gargallo, Tàpies... i un espai d’art contemporani de primera línia. Ara podeu fer una pausa per dinar: podeu triar entre dues opcions molt llamineres, i que tenen regust de creació literària i artística: el restaurant Empordà i el restaurant Duran.

Amb la panxa plena, si enfileu el carrer de Sant Pere, que surt de la Rambla (l’església de Sant Pere, amb la cúpula del museu al darrere, és el perfil més conegut de la ciutat), us porta al Museu Dalí. Obriu bé els ulls, però, sobretot, obriu la ment. El Cadillac Plujós, els sostres del Palau del Vent, la cúpula geodèsica... la selecció es fa difícil. Després, si torneu a la Rambla, a l’edifici de l’antic Hotel París, hi ha un espai únic a Europa: el Museu del Joguet. Amb teatrins, zoòtrops, manubris i altres joguines d’infància de personatges coneguts com Monzó, Miró, Brossa, Lorca...

Si voleu allargar, quedeu-vos a dormir a l’Hotel Rambla, un edifici recuperat fa poc que conserva la façana neoclàssica del 1860. L’endemà, us proposem sortir de la ciutat i passar el matí en un castell del segle XVIII, la fortificació militar moderna més gran d’Europa? És el castell de Sant Ferran, situat al final de la pujada del castell. El febrer del 1939, quan el Govern de la República sortia cap a l’exili, va amagar-hi lingots d’or, documents de pes i un important fons d’art. En temps de democràcia, hi va estar empresonat el coronel Tejero. Avui, convertit en un Centre per a la Pau, sovint s’hi roden pel·lícules. Les dimensions són impressionants: hi cabien 6.000 homes. No us perdeu les cavallerisses. Però la sorpresa majúscula la trobareu sota terra, a les cisternes que hi ha sota el pati d’armes. Els sons i els ressons de la visita guiada en vehicle tot terreny i en barca són absolutament inoblidables. Cal trucar abans.

Lluny dels circuits turístics convencionals, l’Anoia no té grans atractius paisatgístics com muntanyes nevades, rius espectaculars o llargues platges a la vora del mar. Però, en canvi (i segurament gràcies a tot això que li manca), la zona és perfecta per allunyar-se del soroll de les grans ciutats i apropar-se a un univers rural difícil de trobar en altres indrets.

El més rellevant en són els castells, talaies perfectes des d’on es pot divisar la comarca. Us recomanem començar aquesta escapada visitant el castell de Claramunt. És un dels més ben conservats i amb millor vista de Catalunya. Hi podeu pujar des de la Pobla de Claramunt a través d’una ruta senyalitzada per ‘La muntanya dels nens’, amb diferents activitats pensades per a la canalla. Un cop a dalt, podreu visitar la torre de l’homenatge, la torre quadrada, set torres defensives i les ruïnes de l’església romànica de Santa Maria.

Des d’aquí podeu anar a Igualada a fer un mos al restaurant Somiatruites, una proposta gastronòmica d’alta qualitat apta per a totes les butxaques. Sereu a prop de la Tossa de Montbui, el castell que podeu visitar a la tarda. En destaquen la torre de defensa, la muralla, la cisterna medieval i l’església de Santa Maria de Gràcia, dels segles X i XI. A més a més, es troba al final de la serra de Miralles-Queralt, una talaia privilegiada de la conca d’Òdena.

Si voleu fer nit i seguir descobrint castells l’endemà, al Somiatruites també tenen hotel, una opció còmoda i moderna. El castell de Tous, que sembla tret d’un conte de princeses i cavallers, és una fortalesa de grans dimensions, que és imprescindible conèixer. El castell de la Torre de Claramunt és un dels pocs castells de l’Anoia que encara estan habitats, però els seus propietaris deixen que s’hi facin visites guiades. La seva construcció es remunta a nou segles enrere, però l’edifici va ser ampliat en diverses èpoques. En destaquen les façanes sud i est, d’estil renaixentista. A partir d’aquí, teniu desenes d’opcions. El castell de Rubió, amb un torre circular i un tram de muralla, el castell de Vilademàger, situat al capdamunt d’un espadat i el castell d’Òdena, amb una llarga història plena d’incidents, en són només uns exemples.

Ens situem a Puig-reig, al Berguedà. Allà hi ha un vestigi de la industrialització a Catalunya, la Colònia Vidal, una de les 16 colònies industrials —aquesta, tèxtil— que van néixer a la llera del Llobregat. La millor manera de descobrir-la és concertant una visita guiada que us portarà per la botiga, el safareig, un habitatge obrer, les dutxes comunitàries, les oficines de Caixa Manresa, l’escola, la biblioteca, la nau dels telers, la màquina de vapor i la turbina, el cor d’una colònia que va arribar a tenir 500 habitants i on es van rodar algunes escenes de Pa negre. Una meravella que us farà viatjar en el temps!

Després d’aquesta classe d’història viva, us proposem gaudir d’una nit gastronòmica a l’Hostal Cal Fuster, a Viver i Serrateix, i, l’endemà, fer la Ruta dels Maquis —una ruta amb BTT amb inici i fi a Serrateix que segueix els passos d’en Caracremada. Si no us apassionen les rutes en bici, què us sembla acostar-vos al castell de Balsareny, que no queda gaire lluny de la zona? No patiu: avorrir-vos, no us avorrireu.

Montblanc és també la llum que impregna les seves pedres; és la pau que es respira a les muntanyes i és el ric i excepcional art prehistòric, salvaguardat durant milers d’anys a l’interior de les coves i abrics del seu terme. La Vila Ducal té molts matisos, per això cal descobrir-la amb pausa i sense pressa. Veniu?

Quan arribeu al capvespre, dirigiu-vos al pla de Santa Bàrbara, on es va establir el primer castell de la població ara ja inexistent, i tindreu un mirador fabulós. Les torres de la fortificació destaquen d’entre la trama urbana, confegida per les teulades dels habitatges i els campanars, tots envoltats pel verd frondós del barranc de la Vall, mentre els darrers raigs del sol fan canviar la llum de les pedres.

L’endemà podeu tornar a tocar el cel des de Santa Maria, l’església gòtica de Montblanc, bastida sobre l’antiga església romànica, i que després d’una acurada restauració mostra autèntiques joies, com el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé. A més a més, s’ofereix la possibilitat de pujar fins a les terrasses de l’església i observar una impressionant imatge de la Vila Ducal i, fins i tot, si el dia és clar, de la Conca de Barberà. Per dinar, es pot anar a la Fonda dels Àngels, encara que sempre és millor reservar-hi taula. La cuina casolana, amb productes de l’hort de la família ben cuits a foc lent, sedueix montblanquins i forans.

A la tarda, visiteu la casa que va habitar el pintor Palau Ferré reconvertida com a seu del Museu Palau Ferré, on es poden conèixer algunes de les seves obres, mentre es fa un repàs de la vida d’aquest poeta dels colors. En sortir, feu una bona passejada pel cor de la vila. Resseguint la fortificació medieval des de fora, fa la sensació que es pot escoltar el galop dels cavalls. Si més no, el tomb pot servir per descobrir racons bonics, com les torres de Sant Jordi, Sant Antoni o la dels Cinc Cantons —l’única amb base pentagonal de tota la muralla. Un cop a dins la vila closa, el carrer Major és l’artèria principal, la columna vertebral de la trama urbana.