5 sortides de sol èpiques al Mediterrani

La ruta Terra de Mar va començar un matí d’abril a un dels observatoris d’aus del delta de l’Ebre. Allà els sis membres de l’Expedició Descobrir van seure pacientment a “esperar la màgia”. “Tots estem en silenci i la natura ens fa el primer regal del viatge: una lluna decreixent ens fa estar alerta amb tots els sentits esperant que el sol ens il·lumini”, explica l’Álvaro Sanz, fotògraf, realitzador i líder de l’expedició, a la seva crònica.

Només dos dies després, viuen una altra sortida de sol increïble a les Serres de Mestral: “La sortida del sol al mar ens treu la respiració”, escriu l’Álvaro. “Alguns de nosaltres mai no havíem viscut una experiència així a la muntanya. Poder veure el mar des d’aquí dalt és una experiència única. En tres dies ja hem viscut moments increïbles i encara ens queda molt per veure i viure.”

Una altra via ferrada els va donar una altra sortida de sol de somni: “La via ferrada Cala del Molí és impressionant”, relata el líder de l’expedició. “És la segona vegada que la faig i sempre ha sigut a aquesta hora. Veure com el dia s’enceta penjat d’un penya-segat és una sensació increïble, i no haver de fer cua, també. Aquesta via ferrada s’ha fet popular i hi ha dies que hi ha massa gent per poder tenir la sensació de gaudir-ne de veritat. La ferrada de Sant Feliu no decep ningú. Passem una estona increïble fent fotos a la sortida del sol. Les nostres siluetes es dibuixen en contrast amb el cel i el mar, una imatge que ens quedarà gravada per sempre”.

“Tots hem coincidit que ha estat una de les millors albades que hem vist en tota la ruta: sentint els ocells mentre veiem el cel encès de colors taronges i liles amb les illes Medes de fons. Una meravella”. Aquest és el relat de la sortida de sol que viu l’expedició a la gola del Ter. “El moment és tan màgic que la Carla —ballarina integrant de l’expedició— vol ballar amb el paisatge mentre tots quedem embadalits veient els moviments que juguen amb sincronia amb l’aigua, les llums i el vol dels ocells. La Mònica —fotògrafa analògica— aprofita també per crear i immortalitzar el moment amb les seves càmeres analògiques. Pot ser que jo observi el sol i la natura canviant i la Carla deixi que el sol l’envaeixi i l’acompanyi per convertir-se en natura? No tinc resposta a tot això, però veig que l’Alba —il·lustradora i directora d’art— sí que és capaç de capturar l’essència cromàtica amb les seves aquarel·les”.

I per tancar la ruta, una altra albada increïble al bell mig del cap de Creus. “El sol surt per darrere les roques i ho mirem embadalits”, reconeix l’Álvaro. “Quantes sortides de sol des del mar hem vist en aquesta ruta! Després de fer fotos, estem una estona jugant a veure quina forma tenen els núvols. “Una cabra mirant enrere! Un conill corrent!” Sembla que no vulguem que aquests petits moments s’acabin. Però hem de tornar a la cala per esmorzar i agafar les motxilles, no sense abans fer un bany matiner i estirar-nos a prendre el sol una estona a les roques”.