5 boscos de tardor

A les valls d’Àneu hi trobem la joia de la corona, la catedral de les catedrals naturals. És el bosc de Cireres, l’avetosa més madura del nostre país, situada a la vall de Bonabé, i que té ben a prop els tres avets monumentals de la coma de Perosa, un dels quals arriba als trenta-quatre metres d’alçària. Us recomanem visitar aquest bosc amb un guia acreditat del Parc Natural, ja que és un paratge molt fràgil i els camins que hi discorren no estan senyalitzats. A l’altre vessant de la vall destaquen els pins orcs del pletiu d’Aulà, un petit rodal de pins rojos brancuts i centenaris utilitzats a tall de murriadors; és a dir, com a lloc ombrívol per al descans del bestiar. Encara a les valls d’Àneu, la vall salvatge i inalterada d’Àrreu acull un bosc madur de pi negre espectacular, que també cal visitar amb guies acreditats. De més fàcil accés, i situada al fons de la vall, és la mollera d’Escalarre, on hi ha un extens bosc de ribera amb verns, salzes i clops. Un itinerari circular permet gaudir-ne, sobretot a la tardor, quan ofereix un esclat de colors ocres i ataronjats. 
 

Si us interessa saber-ne més sobre boscos madurs com aquest, teniu al quiosc el nostre número de novembre: ‘Boscos centenaris’. Podeu subscriure-us a la revista i rebre-la còmodament a casa. 

Just a sota de l’església de Bausén podem aparcar el cotxe per fer un salt en el temps tot realitzant una de les excursions més belles dels Pirineus: la volta del bosc de Carlac. Seguim la senyalització i pugem les escales en direcció a l’església de Sant Pèir. Deixem enrere el cementiri del poble, les últimes cases, l’ermita de Sant Ròc, el til·ler centenari d’on en penja un gronxador, i arribem a un petit tancat de pedra rodejat de roures. Després ens endinsem a la fageda boirosa i humida de dalt del poble. De troncs de faigs centenaris, amb una musculatura de lluitadors de sumo, en neixen branques contorsionistes on descobrim colzes, cicatrius, banyes, crostes, genolls, celles, arrugues, aixelles... Troncs d’escorça llisa i grisenca que la boira i el fred han cobert de molsa.

El verd de l’avet es barreja amb el daurat rogenc, taronja i torrat del faig, mentre el curs fluvial mostra el camí per passar a Luchon i a Benasc. En la calma dels boscos de l’Artiga de Lin es pot escoltar el so lleu de les fulles en desprendre’s de les branques, els passos d’isards removent la fullaraca, el picot percudint el tronc d’un arbre, el refilet dels ocells i, també, el murmuri dels cursos d’aigua. A la capçalera de la vall, al pla d'Era Artiga, s’aixequen cims com la Forcanada o Malh des Póis, el Malh dera Artiga i la Tuca Blanca de Pomèro.

Un any més, quan arriba la tardor, el marró, el vermell, el taronja i el groc impregnen els boscos i els doten d'encant. Les fagedes són uns d'aquests espais, i la de la Grevolosa una de les més significatives d'Osona. Aquesta fageda, situada en un racó amb molt d'encant sota el coll de Bracons, que separa Osona i la Garrotxa, té també un tresor patrimonial, l'ermita de Sant Natzari, una construcció del segle XVIII.

Als anys vint del segle passat va tenir lloc la primera lluita ecologista de Catalunya per evitar que el bosc de Gresolet es tallés. Malauradament, entre els anys quaranta i cinquanta se’n va extreure moltíssima fusta, però alguns arbres monumentals s’han mantingut fins ara, com els quatre faigs monumentals del clot de l’Om. Per això és una sort passejar-se per un bosc com aquest, amb els efectes beneficiosos que aporta per a la salut. Des del santuari de Gresolet, la vista de la cara nord del Pedraforca és impressionant i els colors de tardor a la vall formen un mosaic únic, especialment a les acaballes d’octubre i la primeria de novembre.