A la natura, no hi deixis rastre
Els espais naturals protegits són entorns altament sensibles que cal respectar
Amb l’arribada de la tardor i la baixada progressiva de les temperatures, ben segur que ja t’has plantejat fer una escapada al bosc i gaudir del canvi cromàtic del paisatge o fins i tot cercar entre marges algun bolet despistat. La natura és el millor refugi per trencar amb la rutina, fugir de l’estrès, practicar activitat física i trobar l’equilibri emocional, i és per això que són moltes les persones que en gaudeixen periòdicament. De fet, la situació del confinament i les restriccions de mobilitat provocades per la covid-19 van generar, en gran part de la societat, la necessitat de sortir de l’entorn més proper per cercar zones obertes i naturals. Sense anar més lluny, espais naturals protegits (ENP) com Poblet, el delta de l’Ebre, el cap de Creus, el Cadí i el Moixeró, Collserola o la serralada de Marina, entre d’altres, van doblar el nombre habitual de visitants.
Catalunya disposa d’un patrimoni natural privilegiat, ric i divers, que abasta des de l’alta muntanya fins als espais litorals, marins i fluvials, els hàbitats agraris humanitzats, les zones humides, els boscos, les bosquines, els prats i les pastures. Molts d’aquests entorns són altament sensibles i és gràcies a la seva conservació i protecció que se sustenta la biodiversitat del nostre país. Malauradament, l’accés i ús d’aquests parcs i reserves naturals no sempre ve acompanyat d’actituds respectuoses cap al medi, i és per això que cal tenir en compte determinades conductes i comportaments, si volem que les generacions futures en gaudeixin de la mateixa manera que nosaltres ho hem fet.
Adapta’t a l’entorn natural que t’acull
Catalunya té paratges impressionants, cuidem-los!Òscar Rodbag
Quan accedim a un ENP interferim, sense adonar-nos-en, en la dinàmica i harmonia de les espècies vegetals i animals que hi viuen. Tot i que és possible que a simple vista no ho vegem, aquests entorns mantenen uns cicles vitals que no s’haurien de modificar. Fer soroll gratuït, portar animals de companyia sense lligar, apilar pedres, endur-nos-en mostres vegetals, fer malbé bolets no comestibles o banyar-nos en gorgs o estanys després d’haver-nos posat crema solar són algunes de les actituds que malmeten aquests fràgils ecosistemes. El bosc no ens ha de complaure la nostra experiència de lleure sinó que nosaltres, com a visitants, ens hem d’adaptar a la seva realitat sense alterar-la. Oi que, fent un símil, no visitaríem el nostre veí amb altaveus a tot volum i el gos deslligat?
Una de les característiques més singulars dels entorns naturals és que tenen capacitat de regenerar-se i retornar al seu equilibri natural. En aquest sentit, és molt important evitar aglomeracions i concentracions massives en un mateix indret, especialment a la primavera, quan moltes espècies animals es troben en el període de cria, però també la resta de l’any. Entendre que aquests espais són zones protegides i que formen part del patrimoni cultural del nostre país, com ho són també les esglésies, les fortaleses o els castells, ens pot ajudar a comprendre el valor que cal donar-los.
Planifica, informa’t i treu profit de la visita
Abans d'anar a la natura, informa'tÒscar Rodbag
Una de les primeres premisses que cal tenir en compte si volem evitar espais massificats és planificar com i quan portarem a terme la nostra sortida. Buscar informació sobre la ruta que cal fer per arribar-hi, la previsió meteorològica, els punts d’aigua disponibles, la roba que cal portar, els espais de restauració, la normativa en cas d’anar acompanyats d’animals de companyia o si hi ha punts d’informació a prop, ens ajudarà a evitar sorpreses i treure un millor profit de la nostra estada. A més, si reservem amb temps l’allotjament on pernoctar, en cas de voler dormir a fora de casa, ajudarem a la regulació d’aquests entorns.
A més de contribuir a conservar el medi natural, també cal tenir en compte la població que durant tot l’any conviu amb els espais rurals i que pot sentir alterada la seva rutina durant els caps de setmana o en èpoques de vacances. En són especialment sensibles les persones que treballen al sector primari, els pagesos amb les hortes o els ramaders amb el bestiar, i que cal observar amb prudència per no interferir-los mentre porten a terme la seva feina. D’altra banda, la gran majoria dels boscos de casa nostra són de propietat privada (un 76% del total a Catalunya) i, per tant, cal fer atenció a les senyalitzacions o limitacions que ens indiquin els propietaris forestals.
Més informació:
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.
