La revista ‘Descobrir’ localitza el document fundacional de l’Hostal de Pinós, que celebra 500 anys

La revista Descobrir ha localitzat el document fundacional de l’Hostal de Pinós, al Solsonès, que es remunta al 1524. La troballa s’ha fet en el marc de la feina de documentació duta a terme per Narcís Clotet durant l’elaboració d’un reportatge sobre l’establiment que es publica al número d’abril de la revista.

 

Els reportatges del dossier del número d’abril del Descobrir ressegueixen algunes de les millors fondes del nostre país i permeten conèixer les nissagues hostaleres més antigues del Principat, així com els seus proveïdors i el territori on s’ubiquen. El dossier, que porta per títol Parada i fonda, arrenca amb la celebració dels 500 anys de l’Hostal de Pinós. L’establiment ostenta el títol de fonda més antiga del país, ja que funciona des del 1524 de forma ininterrompuda.

 

El document fundacional de l’Hostal de Pinós es va localitzar durant una visita que va fer Clotet a l’Arxiu Diocesà de Solsona en què l’arxiver Josep Porredon li va facilitar els papers del santuari de Pinós per fer la cerca. En un lligall d’una vintena de pàgines, Clotet va poder llegir que l’any 1523 el capellà administrador del santuari, Narcís Garriga, va pactar amb la senyora de Pinós, Elisabet de Josa, la cessió dels drets per fundar i gestionar l’hostal. Al document, l’administrador demana poder cobrar pels serveis de l’hostal i es compromet a posar-hi hostaler en el termini d’un any. Si no ho fa, li poden embargar els béns. “I, efectivament, més avall se certifica que l’any 1524 Joan Bertrans, de Castelltallat, es converteix en el primer hostaler de Pinós”, assenyala Clotet. 

 

L’arxiver Porredon suposa que es tracta d’un lligall que va servir per a alguna causa judicial posterior, ja que inclou successius pactes i acords subscrits en diferents anys entre la senyora de Pinós i els administradors del Santuari. El document fundacional de l’Hostal de Pinós es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 

 

Joan Morales, director de la revista, afirma que l’existència durant mig mil·lenni de l’Hostal de Pinós és una autèntica proesa amb pocs precedents al món. “Modestament, amb la publicació d’aquest número, volem posar remei a l’oblit que pateixen molts d’aquests establiments centenaris i anar, si és possible, un xic més enllà. Perquè la tradició culinària catalana, indubtablement una de les més riques i destacables que podem trobar, mereix tots els reconeixements”, indica. I conclou: “En l’ecosistema gastronòmic del país —que té els fonaments, i vull remarcar-ho ara més que mai, en un sector primari temeràriament castigat—, les fondes i hostals són una peça bàsica. Per tradició, per compromís, per valors i per resiliència”.

 

El número d’abril del Descobrir es presentarà el pròxim dijous, 4 d’abril, a les 19 h, a l’Ajuntament de Pinós, en un acte en què hi participarà Xavier Vilalta, alcalde de Pinós; Joan Morales, director de la revista Descobrir, i diferents col·laboradors que han elaborat els reportatges d’aquest dossier.

PÀGINA 1: UN ÍNDEX QUE TROBEM DINS DEL LLIGALL 

“Copia de la concesió feu la senyora de Pinós als Jurats i demés particulars del Poble de Pinós de tota la heretat y terres del Santuari de Pinós en 1523 seguidament consta l’establiment que feren los sobredits jurats i particulars al Bertrans de Castelltallat de la casa de l’hostal i les sobredites terres”.

La senyora de Pinós, Elisabet de Josa, cedeix drets —i dona permís— perquè els administradors del Santuari (prohoms de quatre castells de l’entorn i mossèn Narcís Garriga, beneficiat i fundador de l’hostal) puguin gestionar el santuari. A més, aquí es fa referència a Joan Bertrans, de Castelltallat, que per anotació en un altre document sabem que va ser el primer hostaler de l’hostal, feina que va començar a fer l’any 1424.

 

PÀGINA 4: EL FRAGMENT QUE TRANSCRIVIM COMENÇA A LA PRIMERA LÍNIA D'AQUESTA PÀGINA 

“jo damunt dit administrador promet que dins ha un any fare acabar; y donant compiment, á dita casa o hostal; posant estadant de manera que Deu ne sera lloat; y tots n’estarant contents; y si nerecas lo que Deu no vulla, que dit mossent Narsis, no donas compliment a dita casa, en tal cas ell; y obliga tots sos bens empro que sia dit Mn Narsis sia benedor e comprador en dita casa i hostal, ço es que jo puga rebre tots els profits i utills emoluments que de dita casa i terres eixiran tot el temps de mia vida”.

 

L’administrador i beneficiat eclesiàstic del santuari, mossèn Narcís Garriga, triat pels administradors civils, s’obliga a fundar l’hostal i a posar-hi un hostaler. En el cas que no compleixi, s’hi juga el seu patrimoni. Demana, a canvi, que pugui cobrar els serveis que es donin a l’hostal. Aquest pacte se subscriu amb donya Elisabet de Josa, senyora de Pinós. Ella firma el pacte “a 5 dies del mes de juliol de 1523”.

 

PÀGINA 5: DE LA LÍNIA 19 A LA LÍNIA 24 

“...que dit acte, se fa menció que dit mossen Garriga, que ha promés ell donaria estadant en dita casa, ho hostal, per dit mossent Narsis Garriga nomenat, principiada; y axo dintre de un any; i un dia; i per vui que contam a 27 de setembre de l’any damunt dit”.

 

Mossèn Garriga es compromet a obrir l’hostal i a posar-hi hostaler, en el termini d’un any.