Turisme, creixement o limitació?

En el marc del fervor polític que precedeix les avançades eleccions autonòmiques del 12 de maig a Catalunya, el Centre Universitari de Turisme, Hoteleria i Gastronomia (CETT) va acollir el passat 30 d’abril un debat electoral en matèria de turisme. Els partits van posar-hi damunt la taula les seves visions i estratègies sobre el sector turístic. L’ampliació de l’aeroport del Prat i de les autopistes; la construcció del complex Hard Rock al Camp de Tarragona; la sostenibilitat, la massificació i la imatge del país a través del turisme van ser algunes de les temàtiques que marcaren el debat. Amb opinions divergents i propostes que basculen entre la sostenibilitat i la competitivitat, el debat va oferir una visió àmplia sobre els reptes i oportunitats que afronta aquesta activitat clau de l'economia catalana. A continuació teniu una crònica amb les idees més importants que s’hi van exposar, i que en conjunt resumeixen el programa electoral dels participants sobre la matèria. 

 

Va trencar el gel Eva Menor, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que es va posicionar en contra d’una reducció del volum del turisme. Menor va deixar clar que l’objectiu del PSC és que Catalunya continuï essent una destinació de referència internacional. “Catalunya és la porta d’Espanya i és la porta d’Europa”, va afirmar. Tot i així, més endavant va recalcar que el turisme ha de reorientar-se cap a un model “més sostenible”, que compti amb col·laboració publicoprivada i que aprofundeixi en la tecnologia i la innovació del sector.

 

En una posició semblant, Jordi Orobitg, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va posar en evidència el perill de la massificació turística, tot i defensar que les mesures per combatre-la no havien d’anar en detriment del sector. “Volem ser una destinació atractiva pel patrimoni i pel que som, no pels preus baixos”, va asseverar. Subratllant el problema de l'excés d'oferta turística, Orobitg proposà d’incentivar el turisme de proximitat, promocionant els atractius locals com la gastronomia. Amb paraules del seu programa electoral, ERC advoca per un nou model turístic que sigui “ambientalment responsable, socialment just, territorialment equilibrat i que reforci els elements identitaris del país”.

 

Defensant fermament la necessitat d’impulsar el turisme, Joan Canadell, de Junts per Catalunya, posà l’èmfasi en la formació d’alt nivell per als treballadors. En relació a la polèmica ampliació de l’aeroport de Prat, va recalcar que —a parer de la seva formació— no cal reduir els vols, sinó fer-los més sostenibles, i comptant sempre amb col·laboració publicoprivada. D’altra banda, i pel que fa a la construcció del complex Hard Rock —un altre dels projectes que van protagonitzar bona part de les intervencions—, Junts considera que la proposta és positiva i creu que ha de tirar endavant, tot i vetllant per “transformar el turisme de Tarragona amb més valor afegit”.

 

Seguint la tònica del creixement turístic, Manuel Acosta, de Vox, va apostar rotundament per donar una empenta a l’augment del turisme, i va qualificar les propostes de reducció de l’activitat com un “retorn a les cavernes”. Vox busca l’ampliació de l’aeroport i de les infraestructures en general, a més de destacar el paper “fonamental i necessari” del corredor mediterrani. Pel que fa al tema del canvi climàtic, Acosta no va trigar a dir que “és un fenomen que ha existit sempre, des de l’inici dels temps”. Va voler recalcar, finalment, que “la delinqüència [sic] taca la ja deteriorada imatge de Catalunya”; una declaració de principis per al seu partit, ja que agiten el tema en tots els debats en què participen.

 

En l’extrem oposat del mapa polític, Eloi Redon, de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), va apostar per una limitació i reducció del turisme, al·legant que és un sector que “dona molta riquesa, però d’una manera molt desigual”, i va posar com a exemple Lloret de Mar, el municipi més pobre de Catalunya i que viu principalment del turisme. En aquest sentit, va retreure als partits de dretes l’impuls de la construcció del complex Hard Rock, i va explicar que la seva formació s’oposa dràsticament a una ampliació de l’aeroport, tot defensant que el que necessita Catalunya és una inversió en els trens de rodalies. “La xarxa ferroviària fa pena”, va etzibar.

 

Rebutjant el creixement turístic “sense mires”, Enric Bárcena, de Comuns Sumar, va defensar que “més turisme no ens portarà més riquesa, ens portarà més turistes i prou”. Els Comuns aposten per limitar a tres el nombre de creuers que passen per Barcelona cada dia i no volen ampliar l’aeroport del Prat —que, segons Bárcena, és un “caprici immobiliari”—, per bé que veuen amb bons ulls derivar més vols a Reus o Girona. També va ser el primer d’assenyalar les males condicions laborals dels treballadors del sector.

 

En contraposició, José María Cano, de Ciutadans, es va posicionar en contra del decreixement turístic. Cano, de fet, va afirmar que el seu partit celebra que hi hagi nous rècords de visitants, sempre i quan “no es perdi qualitat”. “El turisme és una de les riqueses més importants que tenim”, va afirmar categòricament. També va remarcar que no ens hem d’omplir la boca de grans reptes, que el turisme també són les petites i mitjanes empreses. Ciutadans aposta tant per l’ampliació de l’aeroport com per la millora dels trens de rodalies i adoptant un discurs que ja s’havia sentit durant la jornada, va assegurar que “el problema de seguretat que té Barcelona afecta el turisme”.

 

En últim lloc va intervenir Ángeles Esteller, del Partit Popular (PP), amb una visió idealitzada del sector. Esteller va defensar aferrisadament el creixement del turisme, bo i recordant que “és la principal font d’ingressos de Catalunya”. El PP aposta per la tecnologia, la innovació, el turisme de negocis i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Volen que Barcelona sigui ciutat de referència internacional, ja que, segons va comentar Esteller, “hem de ser la porta d’entrada d’Àsia; hem d’estar interconnectats”.

 

El futur immediat del turisme, així com un cert pols social sobre la qüestió, es dirimeixen en les eleccions catalanes d’aquest diumenge. Seran els polítics que formin part del Parlament sorgit d’aquest 12-M els responsables de donar resposta als desafiaments actuals amb una visió de llarg termini, orientada cap a la sostenibilitat, la justícia social i la preservació del patrimoni cultural i natural del país.