El Sénia, la frontera que uneix

El port pesquer o el Mercat Nou conserven el caràcter popular de Benicarló, que és la vila més meridional de les terres del Sénia, la porta sud d'entrada a un país on la infantesa transcorre feliç i plena de llibertat. Àngel 'Pitxi' Alonso (text)

Cara enfora, les aigües de la Sénia separen el País Valencià de Catalunya. Cara endins, són el nexe d'unió del territori i les persones que s'estenen a banda i banda d'aquest modest riu. Eva Queralt (text), Oriol Gracià (text)

El riu Sénia beu dels barrancs del massís del Port, s'obre camí entre la plana i, de viatge cap al Mediterrani, esdevé un corredor biològic que exhibeix gran diversitat de paisatges. Antoni Aguilella (text)

A la plana del Montsià i del Baix Maestrat es conserven jaciments arqueològics de la primera edat de ferro. Són el vestigi d'una societat indígena més ben estructurada del que es pensava fins ara. Jordi Calvet (text)

Productes d'hortes costaneres i d'oliveres mil·lenàries conflueixen amb la riquesa gastronòmica que arriba del mar. És per això que a les terres del Sénia hi ha vastes possibilitats d'aventura per al paladar. Carme Ferré (text)

Els molins que voregen la llera del riu Sénia i la proximitat boscosa del massís del Port afavoriren, a partir del segle XIX, el desenvolupament de la vigorosa indústria de la fusta i el moble. Santi Valldepérez (text)

Cantar i ballar la jota, seguir el ritme d'una banda de música o llançar-se a una plaça de carros per esquivar un bou són costums que defineixen el tarannà de les festes de la gent del Sénia. Artur Gaya (text)

Aprofitant l'embrazida dels Jocs Olímpics, als anys noranta Barcelona va viure una explosió arquitectònica que va deixar edificis emblemàtics com el Palau Sant Jordi, les torres de la Vila Olímpica, el Teatre Nacional o el MACBA. Avui, la ciutat experimenta un nou impuls que ja ens ha llegat algunes icones que han modificat el seu aspecte per a sempre. Rafael Badia (text), Lucas Vallecillos (fotografia)

Els sons de les gralles i de les dolçaines ens transporten a la festa. A la festa de carrer, a les cercaviles, a la gresca, als castellers... Però pocs sabem com es fan i quan van entrar per la porta gran en el nostre espectre festiu. Trinitat Gilbert (text), Oriol Clavera (fotografia)

Gran part del municipi d'Eina, poblet pirinenc de l'Alta Cerdanya, té el segell de la Reserva Natural a causa de la infreqüent concentració d'espècies botàniques i de fauna que posseeix. Aquesta riquesa aporta un doble atractiu a la vall. Joan Raventós (text), Paul Palau (fotografia)

En comptades ocasions, per no dir mai, es pot assistir a la recuperació i repoblament natural d'una zona humida de dimensions tan importants com són 126 hectàrees de superfície. Josep Maria Palau (text i fotografia)

El racó del país que dibuixen Hostalric, Arbúcies i Breda mira de no fer-se notar gaire, aprofitant les allargades ombres que projecten els indrets veïns, molt més coneguts en termes turístic. Rafael Badia (text i fotografia)