Montserrat, el Parc Natural més singular

El president Jordi Pujol ens descriu Montserrat com un fet excepcional, i exposa la necessitat de descobrir-lo pels valors d'espiritualitat i de catalanitat que representa. Jordi Pujol (text), Dani Codina (fotografia)

Viatge a l'origen espiritual i religiós de la muntanya El monestir benedictí que hi ha actualment a Montserrat va ser fundat per l'abat Oliba el 1025. Però uns segles abans, quan mite i realitat es fonen en una sola narració, la muntanya ja gaudia de prestigi espiritual. Arnau Cònsul (text), Dani Codina (fotografia)

El massís és, també, un símbol excursionista Sí, Montserrat té un perfil inconfusible. Però més enllà, hi ha infinitat de camins que ens mostren una natura exuberant i originals formes rocoses. Joan Raventós (text), Dani Codina (fotografia)

L''ora et labora' dels monjos de Montserrat Laudes, matines, vespres i misses. La regla de Sant Benet marca el ritme de les pregàries, però també ordena treball constant. I tot això, sense descuidar l'atenció als visitants, que poden arribar a ser milers segons el dia. Susana València (text), Dani Codina (fotografia)

Us expliquem com es van crear les formes capricioses de Montserrat L'origen del massís cal buscar-lo fa milions d'anys, quan un torrent dipositiva sediments en un mar prehistòric que ja no existeix. Xavier Basora (text), Dani Codina (fotografia)

Els Blancafort construeixen el nou orgue de la Basílica La tradició musical de Montserrat es renova amb la construcció del nou orgue, que a partir del 2009 acompanyarà l'escolania en el cant del 'Virolai', un símbol que arriba més enllà de l'abadia. Josep Sucarrats (text), Dani Codina (fotografia)

Fent via per les ermites més elevades de la muntanya de Montserrat Els ermitans van trobar en nombrosos racons de la muntanya de Montserrat la pau i la serenitat que buscaven. També, unes vistes impagables. Francina Verdés (text), Jordi Cornudella (fotografia)

Passejada de natura Les agulles calcàries del massís montserratí s'eleven bruscament al cor del Principat. Des del mirador de Sant Jeroni, al capdamunt de la muntanya, s'obté una panoràmica de 360º que domina una àrea vastíssima. Oriol Gràcia (text)

Passejada de patrimoni Des d'antic, la tranquil·litat dels boscos que envolten el nord del monestir ha estat un reclam suggeridor per a la vida contemplativa dels ermitans. Oriol Gracià (text)

Passejada per fer gana A l'ombra del massís, Collbató conserva l'aire d0un poble que, fins a darrers del segle XIX, navegava entre el món agrari, el comerç dels traginers i el pas constant de pelegrins. Un lloc ideal per fer-hi parada i fonda. Oriol Gràcia (text)

Xàtiva, poderosa i esplèndida (bressol dels Borja), és una ciutat carregada d'història i art que gaudeix d'una tradició gastronòmica tan simple com deliciosa. Llegats i plaers que Felip V no va poder esborrar. Cristina Simon (text), Rafa Gil (fotografia)

Des de les dunes de Formentera fins a les timonades de ponent, i des dels prats de muntanya de vora el Carlit fins a l'albufera de València, la natura es vesteix de gala per anunciar que ha arribat la primavera. Carme Escales (text), Jordi Bas (fotografia)

Els molins de Mallorca són part del seu paisatge: les pales dansen amb el vent i la seva força lligada a la terra ha donat color verd als prats. Campos posseeix 629 molins, el 25% dels de l'illa, i els està recuperant. Carme Escales (text), Tolo Balaguer (fotografia)

Una indústria surera que va donar feina a sis-cents treballadors i unes famílies benestants que rivalitzaven per les causes socials van fer d'Agullana una població pròspera i cosmopolita. Jordi Castañeda (text), Òscar Rodbag (fotografia)

El Parc Natural dels Ports és un paradís, a redós del qual viuen paratges que tenen ànima pròpia, boscos que coneixen el llenguatge de les aus, de la boirina que neda per les valls... Un paradís al senderisme. Vicent Pellicer (text i fotografia)

La ruta transcorre per les pedanies de Bissaürri, antic nom d'origen basck que prové de l'època en què es practicava la transhumància a tot el Pirineu. Marta Montmany (text i fotografia)

Aquesta cavalcada per la carena del Pagès, que assoleix els dos principals cims de Sant Llorenç, no us deixarà pas indiferents. Ben al contrari; quan torneu a ser al coll d'Estenalles, omplireu el pit d'oxigen i us vindran ganes de tornar-hi. Joan Raventós (text i fotografia)