Al voltant de la Carrasca Gran dels Alforins

Quan deixem enrere la vila de Fontanars, ens trobarem al poc al bell mig de grans finques rurals de propietat burgesa, les quals deixaven veure edificis d’arquitectures contundents coneguts com a 'heretats'. Els camps de cereals i vinyes estan envoltats per bardisses en forma de bosquetons de pins i carrasques. El paisatge global resultant és una bella estampa d’estètica impagable.

De fet, aquest territori és conegut també com 'la Toscana Valenciana'. Una manera com una altra de cridar l’atenció envers un paisatge rural inalterat en gran mesura després de la revolució verda dels anys seixanta i setanta del passat segle.

Fins a arribar al camí de Gamellons, ja als peus de la serra, podrem veure bones mostres d’aquests edificis terratinents, tal és el cas de les cases de Ventura, Colomer i Sant Elies. Però el més sorprenent d’aquest passeig ho descobrirem quan arribem al davant de la Carrasca Gran o de l’Auelo. La seua singularitat no s’aprecia si no és des de davall seu.

10.000 quilos de llenya d'un sol braç
Un fill de Fontanars conegut com a Isidre Beneitó, i com qui diu criat a la seua ombra, parlant de la Carrasca Gran, contava i no acabava: “La neu grossa del 1926 la va partir: tenia tres braços, i en va caure un, del qual van fer 100 arroves de carbó, i 10.000 quilos de llenya per als fusters per fer esteves, cametes, radis i jous i tot això, que ho feien de carrasca, per treballar la terra de secà dels Alforins. Aqueix braç que ix quasi horitzontal, n’era el principal, i el pes de la neu el va vèncer un poc, el va badar i el va tombar així com ara el veiem. La capçada, si la creues per davall, fa quaranta-tres passes: fixa’t si n’és, de gran”.

Quan arribem davant la Carrasca Gran serem davant d’un dels arbres més màgics i enlluernadors de la comarca de la Vall d’Albaida. Davant nostre es desplegarà un prodigi de la natura. Des del terra s’obri en dos troncs que abracen cada un d’ells vora els 4 metres de perímetre. Caram, quines soques! Quines branques tan potents que escampa, quin cercle de cel abraçat per mil braços plens de fruits! Quina ombra i frescor a l'estiu, quin caliu quan el fred acuita l’hivern, quant de menjar i recer per als éssers vius que l’envolten, quina quantitat de terra fèrtil adobada de manera generosa per a les plantes veïnes...

Bellesa hipnotitzadora
Com hipnotitza la seua bellesa. Acostar-se als seus troncs, abraçar-la, escoltar-la, deixar passar el temps sense contar-lo. Tot això i més, farem de segur quan la descobrim. I encara per catalogar com a arbre monumental. I encara per protegir.

Tots els voltants de la carrasca són de terres roges que aporten unes tonalitats de gran força estètica i visual. En dies de tardor o primavera la simfonia visual pot assolir una força estètica de record inoblidable a punta d’alba o al vespre. En definitiva, un conjunt de gran valor ambiental i cultural que mereix alguna cosa més que una passejada indiferent.

Des de la Carrasca Gran s’inicia el camí de muntanya de Gamellons, d’un traçat impagable al voltant del qual es deixen veure forns de calç. Al cap de poc arribarem a l’àrea recreativa de la font dels Gamellons; una raconada fresca i obaga com poques ja del terme d’Ontinyent.

Aquesta ruta va ser publicada al número 213 del DESCOBRIR.