Cap al puig d'Arques, la talaia de les Gavarres

Comencem al naixement del Rifred, fruit de les aportacions de diverses rieres que conflueixen en aquest fons de vall de Calonge on hi ha una petita urbanització.

L’ascensió dels quasi 500 metres de desnivell que ens separen del cim ens pot fer preveure una duresa que es va esvaint a mesura que anem cremant metres per una pista ben condicionada, de desnivell força constant i flanquejada per uns marges nets i mitja dotzena de masos propers al recorregut.

El primer tram de pista finalitza ja a la vista del cim, en una cruïlla de camins de primer ordre, entre els quals hi ha el GR 92, i que ascendeixen al puig des de Cruïlles o Vulpellac —dos bonics nuclis medievals prop de la Bisbal—, Romanyà, on hi trobem el conegut conjunt megalític de la Cova d’en Daina, o des del coll de la Ganga, punt de comunicació natural amb la part de llevant de la serra, que té en Santa Coloma de Fitor el seu punt d’interès.

Extensa catifa de verd

L’alzinar és el bosc dominant d’aquesta part de les Gavarres, acompanyat de l’alzina surera i el roure martinenc. I presenta alhora un sotabosc atapeït amb una gran quantitat d’arbustos (marfull, aladern, llentiscle, cirerer d’arboç, arç blanc, galzeran...) i lianes (heura, lligabosc, arítjol…). Veure des del mirador elevat de puig d’Arques aquesta extensa catifa contínua de verd fosc i permanent tot l’any, i que sembla engolir tot senyal de poblament humà, impressiona fortament.

De tornada, baixarem fins al coll de la Ganga per una pista ben senyalitzada amb trams d’alzines sureres i pinasses en explotació, i farem parada a Sant Cebrià dels Alls (segle XII) i el seu casal adossat anomenat 'castell de Camós'. Un cop arribats al coll, podem baixar al punt d’origen per la carretera Gi-660 o gaudir d’un ràpid i atractiu descens per la pista trialera que surt a la dreta del vial.

Castell de Camós

El de Camós és un castell que no va ser-ho mai. La migradesa dels recursos que oferien les terres altes de les Gavarres, en comparació de la plana, va fer que els senyors feudals es desinteressessin dels drets que hi havien aconseguit i els cedissin en feu a nissagues de modestos cavallers que, a manca d’una fortificació, establiren la seva residència en les cases més sòlides de la parròquia (la rectoria), com és el cas a Sant Cebrià dels Alls, on els descendents de la vídua de Guillem de Foixà, els quals s’anomenaren 'Camós', ocuparen la sagristia, coneguda segles més tard com a 'castell de Camós'.

Aquesta ruta va ser publicada al número 166 del DESCOBRIR.