Cap als castells de Milmanda i Riudabella

Castells que d'entrada ens sonen poc: Milmanda, Riudabella, Vallclara. Amb veïns tan importants com Montblanc i les muralles o Poblet i el monestir, potser els hem passat per alt. I si hi fem una volta? Dit i fet.

El primer objectiu és el castell de Milmanda. L’envolten grans extensions de vinya de la qual la família Torres obté vi blanc amb el nom del castell. D’aquí cap al de Riudabella. El bosc i l’orografia ens l’amaguen fins al darrer moment, i això fa més forta l’exclamació de sorpresa. És enorme! I també hi fan vi amb el nom del castell.

Encuriosits pel que veiem, investiguem l’origen d’aquestes edificacions i resulta que en tots dos casos són punts poblats des dels ibers o fins i tot abans, però la fesomia que tenen ara es deu a tres motius principals: el monestir de Poblet en fou el propietari un cop reconquerida la zona al segle XII. Els utilitzà com a granges i nuclis d’explotació agrària, però els fortificà per la proximitat de les terres de frontera.

Al segle XVI ambdós evolucionaren cap a palaus residencials per les reformes que hi feren els mateixos abats de Poblet. I així arribem a la desamortització dels béns eclesiàstics del segle XIX, on els dos edificis correran sorts diverses: Milmanda fou abandonat fins que la família Torres en consolidà les parts que en restaven durant el segle XX; Riudabella fou adquirit per la família que encara n’és propietària i que ha anat restaurant-lo i mantenint la imatge de gran palau fortificat que el caracteritza.

Pel que fa a la ruta, mirem d’anar i tornar per itineraris diferents, variats i agradables. Alternem paratges agrícoles de vinya i fruiters amb ondulacions boscoses, sempre assumibles. Un parell de corriols trialers hi afegeixen una mica d’aventura, i la parada al Casal del bonic nucli de Vallclara, a la meitat del recorregut, ens permet fer un descans i una bona refrescada.

Aquesta ruta va ser publicada al número 258 del DESCOBRIR.