Cingleres i gorgs a Vacarisses

A Vacarisses es desperten cada matí amb una vista de luxe. Al davant tenen Montserrat en la seva versió més impressionat, i, a l’esquena, la cinglera vermella. Aquesta petita vila es troba en un racó privilegiat, ple de tranquil·litat, on tot és un descans per a la vista.

Però no en tenen prou! Guarden encara tresors amagats, dels quals en tenen cura tot integrant-los en la protecció del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquest darrer nom li escau, ja que és a l’obaga de la cinglera per on transcorre un petit torrent engorjat que amb els anys han anat fent recorregut entre les roques de conglomerat i argila. 

El torrent del Teix o de Vendranes canvia de nom durant la ruta al pas pel bonic mas de les Vendranes, que s’ha salvat miraculosament de la runa que ha afectat altres construccions de la zona, com el Lleonard, per on també passem. 

La ruta a peu que hem escollit es pot fer en les dues direccions: la Torrota es pot visitar al principi o al final. Escolliu l’opció que us faci més gràcia, nosaltres hem optat per accedir primer al cingle Gros i contemplar Vacarisses als nostres peus. Hi ha un bon eco i els vilatans han tingut el detall de tornar-nos la salutació que els hem fet des del penya-segat.

Del cingle Gros al cingle Petit
Així doncs, fem primer el cingle Gros amb un petit tram d’anada i tornada, i després fem el cingle Petit, i ja per pista anem baixant cap al torrent fent una bona volta. El bosc amaga uns pendents pronunciats i relliscosos que obliguen a acostar-nos-hi per la part més alta de la carena del Roure Monjo.

El recorregut ve guiat per marques de pintura verdes i vermelles, però un cop ja som prop del torrent cal estar atents. Volem passar tan a prop com sigui possible del rierol; per això, poc després que el torrent del Roure Monjo s’uneixi amb el del Teix prenent el seu nom, la pista es bifurca en dues i cal agafar el camí de l’esquerra. A mig camí, una nova desviació a la dreta per un corriol ens porta fins al mas de les Vendranes. El camí de la dreta, que hem deixat al principi, també hi arriba, però ens perdem un dels trams més bonics de l’engorjat. El passem a una certa alçada i ens fem una idea de la força que ha de portar l’aigua en determinats moments per haver foradat el terreny com ho ha fet. En direcció contrària no tenim aquest problema, el corriol surt just de l’esplanada de davant del mas, prop de la tanca d’una petita piscina.  

Pau i silenci al mas Vendranes
Ja a les Vendranes, hi fem una bona parada. El gran mas és tancat i tot l’entorn respira  pau i silenci. S’hi està bé. Tant de bo aquest espai es pugui mantenir mínimament dret en el futur.

El Torrent pren el nom del mas i de la seva font i segueix el seu curs cap al mas del Lleonard i el molí de Can Còdol. Nosaltres el deixarem al Lleonard per començar la pujada cap al pla del Ginebrer, lloc on hem de començar el recorregut de les cingleres. Acabada la ruta circular ens dirigim cap a la Torrota, sentinella de la vila i talaia de vistes espectaculars. És la cirereta del pastís, d’un pastís dels bons. Gran sortida!