Confluència cultural a la Safor

A Simat de la Valldigna, municipi de la comarca la Safor, just al davant de la font Gran, l’aigua flueix a una gran bassa rodejada de parets blanques. És un dels punts més emblemàtics del nucli antic. Des d’aquí, mirant cap al fons del carrer s’entreveu el perfil del monestir de Sant Maria, joia del patrimoni local. Voregem el riu Vaca fins arribar a les portes de l’edifici. Girem cap a l’esquerra per trobar el camí de la Xara, que s’endinsa entre camps de tarongers.

Vestigis d’antany

El recorregut, molt planer, transcorre per l’horta i deixa al descobert les muntanyes que s’eleven al nostre voltant. A la dreta destaquen els contraforts més septentrionals de la serra del Mondúver, recoberta per una capa frondosa de pinedes i carrasques.Després de dues llaçades poc pronunciades, el camí ens porta fins a la Fontarda, una raconada ombrívola situada a la dreta del barranc de Barx, just en la línia divisòria dels termes municipals de Simat de la Valldigna i Benifairó. Entre xiprers, pins,garrofers i alguna palmera despistada neixen diverses sèquies que distribueixen aigua per les hortes de la contrada. Reprenem el camí i en poc més de trenta minuts som a l’ermita de Santa Anna, petita, blanca i envoltada de tarongers. Un pi s’erigeix al centre de la placeta que hi ha al davant. Protegits per l’ombra circular que projecta l’arbre, contemplem l’edifici. Ens crida l’atenció la porta que s’obre al mur de la cara est, tancada per un arc de ferradura. Aquest petit detall és un dels pocs vestigis que ens remeten a l’antiga mesquita de la Xara, edifici originari reconvertit en ermita a començaments del segle XVII, quan els musulmans van ser definitivament expulsats d’aquestes terres. Continuem el recorregut de tornada a Simat. Per damunt dels tarongers sobresurten, a la llunyania, els sostres de les cases emblanquinades i el campanar del monestir. Són el contrapunt d’aquest paisatge gràcil que condensa l’essència de la plana interior mediterrània.