De l'estany de Banyoles al mirador de Sant Patllari

Aquesta és una ascensió quasi circular que ens permet gaudir de la gran varietat paisatgística que envolta el mític estany de Banyoles: l’estanyol del Vilar, l’església romànica de Porqueres, els recs i la seva rica vegetació, l’espès bosc de la serra de Sant Patllari, els miradors de Can Lluti i el de Sant Patllari, ja prop del cim, l’ermita, que es troba en el punt més alt, i les formacions geològiques de travertí a les Estunes.

L’estany, els estanyols i les surgències configuren el punt més baix de l’ampli i sorprenent sistema hidrogeològic de Banyoles. Les aigües discorren subterràniament venint de l’alta Garrotxa i, a causa d’una falla, ascendeixen dissolent les capes de guixos i calcàries. Aquesta dissolució acaba provocant enfonsaments del terreny (dolines) i donant lloc a llacunes i surgències. Actualment hi ha sis cubetes permanents, entre les quals hi ha l’estanyol del Vilar.

La ruta volta la vall de la riera del Vilar i al seu punt més alt agafem el camí que ens portarà al cim de Sant Patllari, a 650 metres d’altitud, un mirador privilegiat. Dels masos agrícoles de la plana passem a l’espessa verdor d’alzines, roures martinencs, arboç i pins.

El travertí és la pedra típica de Banyoles, i ja antigament s’utilitzava per a la construcció. És una roca molt especial, ja que creix gradualment dins de l’estany i per això se l’anomena roca viva. En són visibles algunes en ple procés de formació, per la precipitació de sals carbonatades dissoltes a l’aigua en un procés químic i per l’activitat dels microorganismes.

Visitem les curioses formacions d’aquest material a les Estunes, originades per sedimentació lacustre en un antic llac situat a uns 10 metres per damunt del nivell actual de l’estany. Les esquerdes en els grans blocs travertínics, en separar-se, han creat capricioses cavitats, baumes i corredors.

Aquesta ruta va ser publicada al número 191 del DESCOBRIR.