De temple a temple fins a la roca de Lord

La sensació de fer un cim o arribar a dalt d’una muntanya, encara que no sigui de l’altitud d’una pica d’Estats o un Puigmal, sempre és reconfortant. Fent la ruta que puja al santuari de Lord, al Solsonès, és fàcil gaudir de les emocions típiques dels excursionistes sense fer grans esforços, una característica que la fa ideal per fer amb els més petits de la casa.

Per trobar el punt des d’on surt el camí agafem la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys des de Solsona. Passem per sobre de la presa del pantà de la Llosa del Cavall, un lloc ideal per fer una bona fotografia, ja que es té una molt bona vista del santuari enfilat a la mola. Després de creuar el poble de Sant Llorenç de Morunys agafem la carretera del coll de Jou. A dos quilòmetres a l’esquerra trobem el rètol indicador del santuari de Lord. Aquesta és una carretera estreta de tres quilòmetres que arriba fins a l’església romànica de Sant Serni del Grau (segles xi-xii), on deixem el vehicle i iniciem la ruta.

Sant Serni del Grau és un temple rústic amb un atractiu absis semicircular. La pista forestal que seguim correspon al sender de gran recorregut GR 7 i ens porta fins a la roca Foradada, una curiosa escletxa a la roca que permet creuar-la —la ruta la travessa per aquest forat. No deixem la pista, encara que ara ja no tingui les marques del GR, i arribem al petit aparcament del santuari.

Des d’aquest punt la ruta, tot i que fa pujada, és molt agradable i tranquil·la. El camí segueix un viacrucis (camí que enllaça diverses creus que representen els diferents moments que va viure Jesús des del seu empresonament fins a la seva crucifixió) empedrat i amb escales amples, que va pujant progressivament. A mesura que s’enfila per la muntanya, les panoràmiques són cada vegada millors.

Carenegem per la muntanya, passem a la vora de l’ermita de Sant Pere Màrtir i seiem en un banc que hi ha a mig camí a contemplar el paisatge. Un cop a dalt, a 1.150 metres, fem un glop d’aigua fresca de la font i ens disposem a visitar el santuari, on encara hi viuen monjos, un fet que sorprendrà els nens i nenes que hi arribin després de fer l’excursió.

A l’entrada del conjunt trobem un gran canó que commemora les guerres carlines i el santuari, un edifici del segle XIX, tot i que els seus primers vestigis es remunten al segle x. Si l’església està tancada i es vol visitar, es pot trucar a la porta del convent de la comunitat de monjos diocesans que viuen al costat i demanar-ne la clau. A l’interior es conserva la imatge d’una marededéu bruna amb el nen Jesús dels segles XV-XVI. A més, el temple agrupa diferents estils arquitectònics, des del romànic fins al barroc.

Després de la visita al santuari, ens arribem fins a l’altiplà que hi ha una mica més amunt. La vista de les muntanyes, el santuari i el pantà de la Llosa del Cavall al fons són espectaculars.