De Vallirana a Sant Ponç de Corbera

Tot resseguint el PR-C 70 de Vallirana a Gelida, amb algunes variacions per fer una mica més distret el recorregut, pretenem visitar el priorat de Sant Ponç de Corbera. L’obren cada primer diumenge de mes i ho teníem a l’agenda ben destacat. 

Es tracta d’una construcció romànica del segle XI, de considerables dimensions per a l’època, que va pertànyer a l’orde benedictina. Com a priorat depenia de l’abadia de Cluny a través del monestir de Sant Pere de Casserres, a Osona.  

A més a més de les dimensions, hi destaca el creuer sobre el qual s'aixeca un cimbori de planta quadrada que fa de base al campanar de torre. L’exterior d’aquesta composició constructiva forma una edificació ben singular, amb escalinata d’accés inclosa. També és ben curiosa la gran planta de la nau en baixada cap a l’entrada principal, a l’exterior de la qual destaca un enorme lledoner. 

La petita font i bassa de Sant Ponç
L’objectiu principal és clar, però això no exclou altres punt d’interès que tenim anotats al nostre quadern de ruta. El primer per ordre de pas és la petita font i bassa de Sant Ponç, aproximadament a la meitat de recorregut d’anada. Després d’uns dies plujosos raja amb força alegria i manté la petita bassa–safareig ben plena. L’aigua fresca que hi raja s'agraeix en un dia assolellat i calorós! El bosc de pi blanc ens acompanya gairebé tot el recorregut, oferint-nos força ombres on aixoplugar-nos del sol en una zona coneguda per les temperatures força altes a la primavera i a l’estiu.

Les runes de cal Beco
A la tornada variarem una mica el recorregut per fer-lo més suau a la pujada per superar de nou la serra del Beco. Un cop a les runes de cal Beco, seguirem la pista en lloc del sender del PR per anar a trobar una petita fita de pedra. En aquest punt baixem fortament en ziga-zaga per un estret corriol a l’esquerra de la cinglera, fins a la seva base. Aquí ens parem a contemplar els escaladors practicant aquest esport a la paret, sota el turó de cal Beco. Ens quedem una bona estona embadalits tot seguint els seus moviments paret amunt.

Hem sortit de l’Oficina de Turisme de Vallirana. Un cop retornats al lloc d’origen ens desplacem cap al Molí de can Batlle, on una encertada actuació urbanística ha transformat el pas de la riera en un bonic parc municipal. Hi fem un mos a la fresca per acabar així una bonica sortida matinal.