Els primers cristians de Tàrraco

És aquest un trajecte que s’inicia al capdamunt de la ciutat i que baixa fins arran de mar, passant per algunes de les construccions romanes més significatives, però també per aquelles que ja van alçar els primers cristians. Precisament de la difícil convivència entre l’Imperi i la nova religió, en van sortir capítols tan dramàtics com el del bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi, els quals, el 21 de gener de l’any 259 dC, moriren cremats vius a l’amfiteatre romà. A la Part Alta de la ciutat, doncs, comencem la passejada. Darrere de la catedral hi ha el seminari pontifici, en un dels claustres del qual s’amaga la capella de Sant Pau. És important trucar abans al seminari si volem visitar-la. Entrant a la catedral, la capella de Sant Fructuós conserva les restes dels màrtirs.

Empresonats a Tàrraco

Les Actes del martiri de Sant Fructuós expliquen amb prou detall com va anar tot el procés, des que van empresonar el bisbe i els seus diaques fins que van ser enterrats. L’espai que ocupen la torre del pretori i la volta llarga del circ havien de ser indrets per on van passar els presoners i on van ser jutjats. Així, havent sortit de la catedral, enfilem escales avall pel carrer Major i tombem a l’esquerra pel carrer de la Nau fins arribar al Pretori. Pujar a aquesta torre del segle i ens permet una visió de 360 graus de Tarragona en què en podem distingir perfectament els diferents nivells. Precisament, al nivell més inferior, al costat de la platja, hi ha el conegut i ben conservat amfiteatre, on els màrtirs van deixar la vida. Els cristians havien de portar els cossos fins a l’altra banda de la ciutat, al cementiri paleocristià proper al Francolí. Per seguir-ne la petjada, baixarem pel vial de William J. Bryant i prendrem el llarg carrer Reial. Quan hàgim arribat a l’avinguda de Vidal i Barraquer, girarem a mà dreta fins a l’àrea funerària.