Ermites entre roques capricioses a Santa Coloma de Farners

L’ermita de Farners, que dóna nom a Santa Coloma de Farners, té un senzill retaule barroc i la seva marededéu és una talla romànica de gran devoció popular. Pujar al castell, a tocar de l’ermita, i admirar la fantàstica vista des del turó del Vent que li fa de germà bessó ens permetrà preparar les cames. El nostre segon objectiu és el santuari de l’Argimon. 'Argimon' és un mot compost que es creu que és germànic i que vol dir ‘exèrcit defensor’ o ‘protector’. Ens remet per tant al castell documentat ja l’any 925 del qual queden les restes d’una torre quadrada i la capella romànica del segle xi, de dues naus adossades a la roca pel costat nord-occidental i absis semicircular. Tot el conjunt queda com 'penjat' i ens ofereix, tant de lluny com de prop, una imatge impressionant.

Un dels grans atractius d’aquesta ruta és el caire ben diferenciat de cada conjunt arquitectònic. D’un santuari passem a un monestir agustinià isolat en una petita vall gairebé tancada per tots costats: per això es diu Cercada ('Circata'). Sant Pere conserva intacta l’església romànica de final del segle xii i ben a prop té un dels elements que calen a una comunitat monàstica per a la seva supervivència: l’aigua. La trobem a la font de l’Avellaner i als rierols de l’Esparra i Sant Pere.

Finalment, arribem a l’ermita de Santa Victòria de Sauleda, 's’aulina', és a dir, 'alzina', que data del segle xi. Els xiprers del cementiri lateral i el campanar de cadireta donen al conjunt un gran encant, malgrat les reduïdes dimensions del recinte. Fins aquí hem seguit les marques blanques de la Ruta de les 10 Ermites, però ara les canviarem per uns punts vermells que ens portaran sense pèrdua a l’inici del recorregut en menys d’una hora.

Les formes curioses de les roques

La 'meteorització' -descomposició- química del granit característic a la zona provoca l’aparició de capricioses formes rocoses, que us animem a anar descobrint: els doms -prominències rocoses arrodonides i irregulars-, les torres rocoses, les boles, les roques amb dors de balena, les boles partides, els tors, les coves en caos de bolets, etc. També hi ha microformes, com ara bossocs, nervacions, cassoletes d’erosió, tafones, alvèols i nius d’abella, entre d’altres.