Excursió a la punta del Fangar i a la fi del riu l'Ebre

Aigua, menjar, una gorra pel sol, una jaqueta per protegir-se del vent, uns binocles i moltes ganes de caminar. És el que necessitem per fer aquesta excursió d’uns vuit quilòmetres i mig (quatre i escaig d’anada i quatre i escaig de tornada) per un dels paisatges més curiosos de la geografia catalana: la punta del Fangar, al delta de l’Ebre. Es tracta d’un dels braços de sorra que ha format l’Ebre a la seva desembocadura, un indret on l’atractiu rau en les absències. És a dir, que agrada més precisament pel que no té (vegetació, construccions, serveis, gent, asfalt, ombres...) que pel que té. L’element que més caracteritza aquest paratge són les seves dunes —que mai són iguals, ja que estan a mercè del vent o de la pluja, que fan que canviïn de forma—, però també el far que hi ha al final, enmig del no-res: el far del Fangar, i que és la destinació d’aquest recorregut i punt de referència durant la llarga caminada que proposem.

Arribem al punt de partida de la ruta des de l’Ampolla o des de Deltebre, a través de les carreteres locals, seguint les indicacions que porten a la platja de la Marquesa. A l’extrem nord d’aquesta platja es troba el restaurant Vascos, on deixem el cotxe i continuem a peu. Ja des del començament tractem d’agafar el ritme i intentem no perdre’l, ja que es tracta d’una passejada que no té cap dificultat però que és llarga i els infants tenen tendència a aturar-se a mirar petxines —que n’hi ha moltes—, agafar pals de terra o observar el vol dels ocells que sovint recorren la zona, ja que hi ha alguns espais de la punta on fan els seus nius.

A més de les dunes, com que fa sol i una mica de calor, tenim la sort de veure un fenomen que també es dóna als deserts: els miratges. A mig recorregut en veurem. Es tracta d’il·lusions òptiques que consisteixen a veure una superfície d’aigua (com un mar o un estany) on en realitat no hi ha res. Aquest fet es produeix per l'acció de la calor sobre l'aire, el qual altera la refracció de la llum i crea la il·lusió. Sembla que no hi hem d'arribar mai, però finalment, després de caminar durant una hora i mitja o dues hores, posem el peu al nostre oasi particular, el far del Fangar, i observem el paisatge protagonitzat per les dunes, el mar i l’Ametlla de Mar, al fons, que ens recorda que no som gaire lluny de la civilització. 

Aquesta ruta va ser publicada al número 192 del DESCOBRIR.