La capçalera de Berga

Les cingleres de Queralt, a la comarca del Berguedà, són un punt freqüentat pels aficionats a l’ala de pendent. Si des de Berga mirem cap a la serra, és fàcil veure-hi algun valent que es passeja amunt i avall fent cabrioles a l’aire. Us proposem pujar fins al capdamunt del massís, això sí, a peu i ben aferrats al terra. Sortim de la plaça de Sant Francesc de Berga i prenem les escales del carrer Pinsania fins a la carretera de Sant Llorenç de Morunys. Després de creuar-la, enfilem el camí asfaltat que ens queda al davant. Aviat, agafem un corriol cap a l’esquerra que passa per damunt de les roques, fins a la urbanització de Fumanya. Fem unes quantes ziga-zagues i deixem la drecera. A mà dreta trobarem un sender senyalitzat amb color verd i blanc que puja per la muntanya i porta a l’ermita romànica de Sant Pere de Madrona, situada al cim d’una roca prominent. Des d’aquí, el sender puja per l’obaga i travessa un bosc humit de pins i faigs que mena fins al santuari de Queralt, on es venera una talla medieval de la Mare de Déu.

Balcó del baix Berguedà

A més de pelegrins, en aquest santuari hi arriben excursionistes i turistes de cap de setmana atrets per l’entorn natural i, sobretot, per les vistes sobre la vila de Berga i la plana del Llobregat, que s’estén als seus peus. Assaborim el paisatge, perquè el camí de tornada transcorre per l’obaga de la  muntanya, amb vistes més tancades sobre el serrat de la Figuerassa. Sortim des de l’aparcament i baixem per la carretera que condueix a Berga. Aviat, a la dreta, trobem un camí que s’endinsa pel bosc i porta a l’ermita de la Sagrada Família. Voregem la riera de Metge i fem parada a la font de Mossèn Guiu. Continuem vorejant el rierol que transcorre paral·lel a la carretera i passem pel davant d’antics molins i petites centrals elèctriques avui mig abandonades o transformades en hostals i restaurants. Aquests vestigis del procés industrialitzador ens anuncien l’arribada a Berga.