La plana de la Conca i la muntanya de Prades
Dificultat
L’església de Sant Salvador s’erigeix al capdamunt d’una elevació rocosa, just a l’entrada de Rojals.
L’edifici, sostingut a la part més alta del barranc de la Vall, és un balcó natural que permet copsar a vista d’ocell la immensitat dels camps que parcel·len el centre de la Conca de Barberà. Des de l’església, creuem el poble cap a l’oest, pel carrer Major. Deixem les cases enrere i enllacem amb la pista forestal que porta a l’antic nucli de Cogullons, prop d’un refugi. Quan arribem a l’encreuament del GR 171, prenem el sender a la dreta per dirigir-nos al coll de la Creu de l’Ardit. Ens endinsem per un bosc frondós que voreja el tossal Ras. En aquest tram del recorregut predominen els pins rojals i les alzines, si bé també és fàcil trobar-hi roures de fulla petita i algun castanyer.
Els Pirineus a l'horitzó
Després de creuar una clariana, el camí planer s’esmuny entre pinedes i inicia una baixada que desemboca al mirador de la Pena, un dels indrets més emblemàtics del vessant nord-est de la serra de Prades, força transitat pels afeccionats a l’excursionisme. Als nostres peus s’obre el sector més occidental de la Conca de Barberà: el monestir de Poblet amb les seves vinyes, els nuclis de Vimbodí, l’Espluga de Francolí i les Masies. Si bufa el ventijol i el dia és prou clar, a l’horitzó s’entreveuen els Pirineus. De tornada, refem el recorregut fins arribar al coll de la Creu de l’Ardit, on prenem la pista forestal que, planant entre arbredes, ens retorna a Rojals.
T'ha agradat aquesta proposta? Si la resposta és sí, has de saber que a la revista en trobaràs més i diferents. Per això t'animem a subscriure't a DESCOBRIR, si és que encara no ho has fet.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu.