La porta de la vall del Madriu

Les bordes, les fargues i els camins de ferradura donaven vida a les valls del Madriu i Perafita, concorregudes per traginers, pagesos, carboners i, més tard, contrabandistes. Tots ells eren els protagonistes d’un paisatge cultural, ara ja extingit. Un recorregut planer per l’entrada de la vall ens permetrà copsar l’essència d’aquesta raconada declarada Patrimoni de la Humanitat.

Confluència d’aigües

Sortim del nucli d’Escaldes en direcció a l’estany d’Engolasters. Abans d’arribar-hi, però, agafem la carretera de la dreta que travessa el riu Madriu. A pocs metres del trencall hi ha un petit replà on podem deixar el cotxe. En aquest punt neix un camí delicadament empedrat que surt cap a l’esquerra, en direcció al racó d’Entremesaigües. El recorregut, de pendent suau, s’endinsa per una arbreda on conviuen pins, bedolls i alguns boixos que poblen el sotabosc. Les llaçades del sender, delimitades per vells murs de pedra seca, ens permeten guanyar nivell fins arribar al pont de Sassanat. Creuem el riu i voregem la riba contrària per un camí que s’esmuny entre les aigües i les parets del roc d’Esquers. Mirant el paisatge amb una mica d’atenció, s’intueixen feixes de pedra seca que delimiten antics camps de pastura i cultiu de farratges. La presència d’un conjunt de bordes tradicionals ens indica que som a tocar del racó d’Entremesaigües, on conflueixen els rius Madriu i Perafita. Travessem el pont sobre el Madriu per endinsar-nos a la pineda del Ròdol. El camí, que condueix al capdamunt de la vall, s’apropa al curs fluvial del Perafita vorejant les zones de tarteres que s’abraonen sobre el bosc. Al cap d’uns 15 minuts, deixem el sender principal i girem a la dreta, per un petit camí no senyalitzat que ens porta cap al riu. Remuntem les aigües fins trobar una passera de fusta que ens permet creuar el corrent. Llavors només cal resseguir el sender que davalla paral·lel al riu —per les frondositats de l’obaga de la vall— fins arribar al punt de sortida del recorregut.