Les planes de l'aiguabarreig entre el Segre i el Cinca

Sortim de la Granja d’Escarp, un poblet acollidor i amb molta vida. Molt a prop fem parada a l’aiguabarreig del Segre amb el Cinca, espai recentment arranjat i de visita obligada. Resseguim un bon tram del Segre, a estones ben a prop del riu i d’altres lleugerament elevats, amb una vista àmplia dels camps de fruiters i els pobles i masos de la zona.

El trajecte ens porta fins al petit pantà d’Utxesa, construït l’any 1914 i que no es troba a cap riu, sinó al mig del canal de Seròs. S’ha integrat en el paisatge de tal manera que semblaria un llac natural, si no fos perquè passem per davant de la barrera de ciment que en fa de tanca, amb una curiosa forma constructiva que s’assembla a la dels baluards d’un castell del segle xviii. És envoltat per arbres i petites edificacions.

Com altres recloses i basses que trobarem en aquesta part del recorregut, és força ple de sediments on creixen els canyissars i hi nidifiquen moltes aus, com l’agró roig, el cabussó emplomallat, l’esplugabous o l’ànec collverd.

Deixem l’embassament, prenem una mica d’altitud per llargues extensions de fruiters de pera i préssec que a la primavera tenyeixen el paisatge de colors blancs i rosats i que a la tardor ens regalaran amb els ocres i torrats.

Quedem bocabadats de l’espectacle! I de sobte... el secà! El contrast és impactant. Oliveres, erms, turons ben pelats i de vista àmplia, i a les fondalades —com les de Carratalà o de la Gavarrella— una allargassada i ondulada franja verda tallada per alguns replans amb murs de pedra seca per evitar l’erosió. Som als espais naturals dels erms d’Aitona i de Seròs-Tossals de Montmeneu.

Tot albirant el Montmeneu i la seva extensa pineda, iniciem la baixada cap a la Granja deixant a poc a poc els lloms aspres per passar a les oliveres, primer, i als fruiters, després, fins a arribar al punt d’inici.