Montsoriu, el més noble dels castells de la corona

Ja en el segle XIII, el cronista reial Bernat Desclot descriu la fortalesa de Montsoriu enfront dels atacs de Felip l’Ardit de França. El comte de l’Empordà i d’en Dalmau de Rocabertí acumulava els castells de Rocabertí, Requesens, Quermançó, Llers, Sant Salvador, però el més bell i noble era el de Montsoriu, que en el segle xiv es convertí en un dels castells més extraordinaris de la corona d’Aragó. Des d’aquest moment, el castell va mantenir la seva funció estratègica militar i, alhora, va ser la residència de la nissaga familiar dels vescomtes de Girona i Cabrera. De fet, al matacà de la porta principal, hi veiem la pedra on va estar esculpit l’escut nobiliari de la família representat per una cabra, l’animal típic del bestiari de Cabrera, que avui dia es conserva en diverses senyeres dels municipis de la Selva.

El castell de Montsoriu es troba al Parc Natural del Montseny entre els pics de les Agudes i el Matagalls, al davant del turó de l’Home, conegut com la muntanya negra. Aquest entorn idíl·lic en un dia assolellat es torna misteriós quan mana la boira, llavors l’obscuritat dels boscos frondosos no convida gaire a passejar sols.

Imaginem-nos aquest clima els darrers anys de la baixa edat mitjana, quan hi vivia una bruixa al davant del castell. Si pugem a la torre de l’homenatge i ens col·loquem a l’inici del seu pas de ronda, veiem les ruïnes de la que fou la torre on vivia la bruixa de Guillauma, un personatge llegendari i malvat. La bruixa, que vivia condemnada i sortia cada nit a causar malures als habitants que vivien a la vora de la Tordera, va ser desterrada al gorg Negre de Gualba.

Fa poc, s’ha dut a terme un pla de recuperació del castell gòtic més gran de Catalunya i tothom pot gaudir d’aquest llegat que de debò assegura una vista espectacular fins al mar.