Per les dunes de Guardamar

El passeig s’inicia a les portes del parc d’Alfons XIII. El camí ens endinsa immediatament entre les dunes i la seua vegetació associada. La contundència d’aquest sistema dunar de Guardamar amb vora 800 hectàrees de superfície mou la nostra curiositat i és bo fer un poc d’història de la seua configuració més recent.

Pel que sembla, al llarg de la història geomorfològica d’aquest tram de litoral, les dunes mòbils mantenien un equilibri que permetia la presència de persones al seu voltant més pròxim. Com es pot hui observar a molts sistemes dunars litorals valencians, aquelles dunes estaven colonitzades per una potent pineda, la qual va ser aprofitada al llarg del segle XVIII per fornir vaixells de guerra. Les conseqüències foren terribles, ja que la protecció i subjecció que oferia la pineda envers l’avanç de les arenes arribades a la mar, mitjançant els sediments aportats pel Segura, va desaparèixer, i començaren literalment a engolir-se les cases i hortes de la part de tramuntana de Guardamar allà per la darreria del segle XVIII.

Al final de l’any 1897 l’enginyer forestal Francesc Mira i Botella executà un projecte de repoblació forestal (segons la metodologia desenvolupada per l’enginyer Bremontier) per tal de fixar les dunes i detenir l’avanç inexorable de les arenes. Amb aquest projecte s’aconseguí conformar, amb diferents tanques vegetals que absorbeixen les arenes, una contraduna de vora quatre metres d’alçària. Una vegada es parà l’avanç de les dunes, varen ser repoblades amb 5.000 eucaliptus, 600.000 pins blancs, 40.000 palmeres. I pels peus d’aquests arbres també varen ser plantades espècies herbàcies com l’herba mora o l’esparceta.

Els vivers i els magatzems de l'època

Els camins que estem emprant en aquesta passejada varen ser construïts en aquell moment (al voltant de 8 km), a més de 14 km de contradunes. I encara són visibles els edificis que feren de vivers, les cases forestals i els magatzems. El cost final va ser de 647.000 pessetes de l’època. De tan rellevant que va ser aquell projecte, el mateix rei Alfons XIII va visitar les obres l’any 1923, les quals finalitzaren el 1929. El resultat és que hui podem gaudir d’aquest passeig.

El camí que emprarem ens portarà pel bell mig de les dunes, fins a la desembocadura del Segura, on hui hi ha un port esportiu. Des de la punteta de la bocana del riu es pot albirar la zona de dunes de l’altra banda del Segura, les quals recullen a les seues platges una zona nudista on podreu gaudir d’intimitat. La ruta la tancarem vorejant el Segura i passejant finalment de nou per l’interior d’aquestes meravelloses dunes i bosquines litorals de Guardamar.

Aquesta ruta va ser publicada al número 165 del DESCOBRIR.