Pujada a l'abadia i el mirador de Sant Martí del Canigó

La ruta comença al nucli de Castell de Vernet, a cinc quilòmetres de Vernet. Després de visitar la seva petita però encantadora església, dedicada a sant Martí, trobem el camí cimentat que puja bastant dret, sobretot al principi, abans d’arribar a l’ermita de Sant Martí Vell, situada a la meitat del camí.

A partir d’aquí el camí es fa més suau fins a arribar a l’abadia, en uns 45 minuts. En l’edifici de la recepció preguntem per les visites guiades (normalment són en francès però hi ha un monjo de la comunitat, en Marc, que, si teniu sort i hi és, les pot fer en català).

Durant la visita esbrinem que l’abadia va ser fundada en el segle XI, que la construcció del monestir la va iniciar el comte Guifré II de Cerdanya i Conflent i que durant un temps s’hi va instal·lar una comunitat de monjos benedictins, fins al 1783, quan el monestir va quedar abandonat. Bona part del recinte va quedar en ruïnes i les pedres es van fer servir per construir noves cases. D’aquella primera època medieval, en resten només la cripta i la torre.

Després, ja al segle XX, el monestir es va reconstruir i el 1988 es va tornar a habitar per la comunitat de les Benaurances, una comunitat laica. Ara hi conviuen els homes i dones de la comunitat i visitants que volen passar uns dies de recolliment al monestir.

També ens expliquen la llegenda més famosa, i representada al monestir, la que diu que Martí va donar la meitat de la seva capa a un captaire que tremolava de fred, mentre que l’altra meitat se la va quedar, ja que pertanyia a l'exèrcit romà que servia. L’endemà a la nit, Crist, que era el captaire, se li va aparèixer per agrair-li el seu gest. Llavors, Martí va decidir deixar l’exèrcit romà i fer-se cristià.

Ens fixem sobretot en la cripta, el claustre (amb tretze capitells decorats on els nens poden jugar a endevinar les formes d’animals, homes, dones i vegetals) o la tomba antropomòrfica de Guifré II.

En sortir seguim la ruta per un caminet que s’enfila per la muntanya. En set minuts arribem a un mirador en el qual es contempla una vista força impressionant de l’abadia, envoltada de muntanyes. La càmera de fotos està llesta per immortalitzar el moment! En comptes de Lluís, diem: Martíííííí!