Ramblejant fins al gran balcó de Tarragona

El punt de partida és la plaça de la Imperial Tàrraco, el giratori més gran i transitat de la ciutat, però enmig del qual les fonts i les petites escultures atorguen una certa tranquillitat. Creuant la plaça enfilem la Rambla Nova, el llarg passeig que cal fer sense presses, entretenint-se a fer-la petar o seient a l’ombra a prendre un refresc. Al cap de pocs metres trobem un quatre de vuit casteller fet amb tot detall.

Passió castellera

Tarragona té quatre colles castelleres, i a la seva plaça de braus se celebra cada dos anys l’intens concurs de castells. No és estrany, doncs, que ara fa una dècada s’inaugurés aquest monument al bell mig de la Rambla, obra de Francesc Anglès, i que vol ser símbol d’integració i d’unitat. Força més anys té la plaça de la Font del Centenari, rotonda que es troba un centenar de metres més enllà, a la mateixa Rambla; va ser inaugurada l’agost del 1954, i per la boca de quatre animals de pedra que té, hi brolla l’aigua. La Rambla es compon d’un ampli espai central i voreres també aptes per passejar-hi a banda i banda. Cap a la part final hi van a parar alguns carrers per a vianants. Girem a mà esquerra per un d’aquests vials, el carrer del Comte de Rius. Tant en aquest com en el d’August i en el de Sant Agustí, les botigues de roba hi tenen una presència dominant, i també les terrasses de bars i restaurants. Podem endinsar-nos fins a la plaça de Verdaguer, amagada entre edificis. Un cop hàgim tornat al passeig principal, el ritme de les cames s’accelerarà perquè es percebrà un bonic final. Al darrere de l’escultura de Roger de Llúria, que guaita la ciutat, un balcó s’obre al Mare Nostrum, i a la barana badarem fins que ens plagui. O fins que l’estómac ens recordi que fèiem una passejada per fer temps per menjar, i per tant prendrem la baixada del Toro i tombarem per Ponç d’Icart, per seure a taula a El Terrat Restaurant.