Ruta dels cims de la Calma des del Bellver

Un cop fets els 7 km de pista asfaltada des de Tagamanent –únic accés factible per a vehicles sense tracció 4x4–, deixem el cotxe a l’aparcament del Bellver. Abans, però, haurem passat per sota mateix del turó del castell de Tagamanent, potser un bon moment per fer escala i visitar-lo en un ‘puja i baixa’ ràpid per estirar cames.

Tant si aneu a peu com amb bicicleta de muntanya, apropeu-vos a l’entrada del Bellver, ja que podreu gaudir d’unes primeres vistes espectaculars i fer un tastet de les immensitats panoràmiques que ens esperen i que són una constant en aquesta sortida.

Fets els primers revolts pel gran mas de l’Agustí i el seu bosc farcit de blocs de roca granítica, ens plantem al pla de la Calma. Aquest serà el nostre medi durant unes hores, fins que iniciem el descens cap al Sot de l’Infern. Atenció a la petita llacuna al principi del pla, ja que si ens posem a mirar els Pirineus ens la passarem de llarg, amagada a la nostra esquena. És un lloc molt fotogènic!

Planes de prats i landa
Ens trobem amb planes de prats i landa –conjunt de matolls diversos sobre terres pobres o no regenerades a causa del conreu en artiga o al pasturatge–, ondulacions suaus i vistes panoràmiques. Anem pujant a poc a poc els 200 metres de desnivell que ens separen dels dos cims principals que coronen aquesta carena infinita, el Sui i Drau.

El primer, amb 1.319 metres, és accessible amb bicicleta a excepció d’un curt tram de pedra anomenat turó de Socarrat. Aquí ens tocarà carregar la bicicleta a coll, ja que no hi ha alternativa. Quan arribem al cim i contemplem la vista, que arriba fins a l’illa de Mallorca en dies clars, no recordarem aquest petit contratemps. A peu tenim un corriol que ens permet escurçar força l’accés al camí del cim des de la ruta central del pla. Costa una mica de trobar i cal estar atents.

Des del Sui veiem les antenes del repetidor del puig Drau, de 1.345 metres i d’ascensió més curta i costeruda. Orientat a l’est, les vistes cap al Montseny i el Matagalls són per emmarcar.

El gran altiplà de la Calma
El gran altiplà de la Calma és una immensa carena i, per tant, som a la part més pelada i erma. Per trobar aigua i boscos hem de baixar una mica de cota. Així, doncs, un cop assolits els cims, ens dirigim cap a la recerca del camí que ens porta al mas del Bellit (1.066 m). Abans d’arribar a aquest gran mas, però, passarem per boscos que van alternant la fageda, l’alzinar i la roureda, segons la seva orientació. Uns contrastos molt vistosos que alhora vénen acompanyats per passos de petits cursos d’aigua que baixen de sota mateix del pla carener. N’hi ha un que ens fa parar, perquè baixa amb més alegria: el que ve de la Font del Ginebre. Tots aquests petits rierols es van unint per arribar fins a Aiguafreda, on desemboquen al riu Congost.

Un curt tram ascendent i ja som al mas del Bellit, habitat i amb força animals de granja pels voltants. La vista s’obre de cop cap als cingles de Bertí i del Cerdà. Hem passat per la part més alta del Sot de l’Infern i ara ens disposem a fer-ho amb la del Sot del Purgatori. En aquest cas i poc després del Bellit, el camí a bicicleta i a peu se separen. Un ascendeix cap a la carena, mentre que l’altre agafa un sender que torna a la part alta del bosc de l’Agustí, escurçant molt la volta de tornada i passant sempre per un espès bosc.

Hem gaudit d’una caminada o pedalada per poc més de la meitat de la Calma, des d’un dels seus extrems. L’altre és Collformic, i des d’allà hem previst la sortida que ens permetrà visitar l’altra part que ens manca i a la qual podeu accedir des d’aquest enllaç: 

https://www.descobrir.cat/ca/rutes/de-collformic-a-sant-cebria-i-sant-isidre-passant-pel-cucurull-693.php

Bona ruta!