Un bosc de fades als Ports

El paisatge que envolta el Mas de Barberans, a la falda del massís del Port, canvia segons cap on mirem. A l’est, el poble és un balcó natural sobre la plana del Montsià, amb vista sobre els camps d’oliveres i el mar al fons. A l’interior, en canvi, s’alcen els cingles del barranc de la Galera i de la Vall, que a poca distància pugen fins a més de mil metres. I per arribar al punt de partida del nostre recorregut, precisament, cal resseguir amb cotxe la pista que s’endinsa per les parets imponents del barranc de la Vall fins a l’indret conegut com a 'Casetes Velles', en el que seria la prolongació de la carena del Caro —el punt més alt del massís— cap al sud-oest.

Pocs mestres abans d’arribar als prats àrids de la solana de Casetes Velles, just al costat del Mas d’Andresito, trobarem les marques grogues i blanques del PR 82, el petit recorregut que porta fins a la fageda més meridional d’Europa —i un dels boscos més ben conservats del país— per un sender ombrívol i força planer.

Voregem una petita bassa natural, en direcció a la portella de Calça, i les clarianes desapareixen per donar pas a un bosc dens que s’esmuny per la base de roques amb formes montserratines. Aviat haurem de deixar el PR a la dreta i, per seguir endavant pel Mas de Pataques, el barranc del Retaule, on comença a canviar la textura del bosc: les arbredes de pi roig i carrasques deixen protagonisme al faig, un arbre cada cop més predominant.

A l’hivern l’indret pot ser fantasmagòric per la densitat de les boires, a la primavera hi esclata el verd i a la tardor el bosc es tenyeix amb tots els matisos del groc i el roig de les fulles a punt de caure. El camí desemboca a la pista forestal que baixa fins al faig Pare, un arbre de més de vint-i-cinc metres d’alçària i vint-i-vuit de capçada que destaca per l’entramat de les seves arrels.

Cap a la dreta surt una pista que en direcció al collet del Gravis s’encreua amb el PR82 i per la font de Pataques retorna de nou a Casetes Velles. Però si des del faig Pare estant volem allargar el recorregut, podem continuar baixant cap al fons del barranc fins a la font del Retaule.

De ben a prop, surt el sender que mena al pi Gros. Els experts asseguren que és el pi negral més gran de Catalunya, amb 33 metres d’alçària i gairebé 5 metres de perímetre. Sembla que va sobreviure de la tala perquè servia de fita en la partició de dues finques. Una foto al seu costat ens farà sentir petits, petits.

Aquesta ruta va ser publicada al número 180 del DESCOBRIR.