Una pedalada gratificant per les terres de Pinós, al Solsonès

Hem pensat en Santgrà com a lloc de sortida per tal d’evitar un tram ascendent continuat des de Llanera fins a Pinós de més de 350 metres de desnivell. El dividim en dues parts, a principi i final del recorregut, convertint la ruta en més assequible.

Fet aquest aclariment, ens posem a pedalar amb l’objectiu d’ascendir al santuari de Pinós (931 m). Passem entre boscos de pinassa i roure i alguns conreus de farratge, on ens trobem un ramat de vaques poc clàssic, de coloració torrada i llargues banyes. Són de la raça de Salers, originària de l’Alvèrnia (Occitània).

Superat un estret camp llaurat que s’ha menjat el camí del mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), fem el darrer esforç fins a la carena de Pinós. Comença un llarg tram de gairebé 6 km amb una vista infinita a banda i banda. Som al centre geogràfic del país i a 900 metres d’altitud.

Deixem la carena i en un descens dels que fan afició ens acostem a Peça-rodona i, d’aquí, per pista asfaltada, arribem a Ardèvol, on visitem la torre del castell, al bell mig del nucli urbà. En marxem per resseguir el GR 170 i accedir al castell de Llanera, castell de vigilància de pas del qual encara en queda dempeus part de l’estructura. Hi destaca l’ermita, amb un ampli campanar d’estructura força contundent.

A les nostres cames els espera el segon plat fort de la jornada: l’ascensió constant cap al gran mas d’Espinagosa. És un recorregut molt bonic, per les rases de la Rovira i Tristany, sota un bosc espès amb algunes clapes de conreu que es van fent més amplies a mesura que ens acostem al pla de la Trona i, per tant, a la carretera que uneix Su amb Pinós, per on passa el GR 7. Som molt a prop de Santgrà, on arribem per una pista planera amb bona vista del Pedraforca, la serra d’Ensija i el cap d’Urdet. Un final molt agraït.