Les torres de guaita han esdevingut un element distintiu del paisatge de la Catalunya del Nord. L’arquitecte Fèlix Mercader, que fou bat - lle de Perpinyà, escrivia l’any 1936: “En l’orde - nació meticulosa del nostre paisatge, trobem construccions que es van adaptar a les línies naturals, afegint-hi detalls que el nostre ull considera ara com a indispensables. Com imaginar, per exemple, l’Albera sense la línia de torres que la corona?”. Quan els rossellonesos tornen al país venint del nord gavatx per l’autopista A9, saben que són a casa quan apareix al davant el massís del Canigó i ho confirma a la dreta, sobre un puig de les Corberes, la torre del Far del municipi de Talteüll enviant un senyal de benvinguda.
Aquest nom de far recorda que els senyals de foc ja existien al segle III aC amb el far d’Alexandria, una torre gegantina considerada una de les set meravelles del món. La torre del Far, edificada pels reis de Mallorca, vigilava la nova frontera creada sobre les Corberes pel tractat de Corbeil o de Barcelona, firmat el 1258 entre el rei Jaume I el Conqueridor i el rei de França Sant Lluís. Fins a la croada dels francesos contra els càtars, no existia frontera en aquesta zona i fins i tot els territoris del comtat de Besalú anaven fins al Perapertusès, agafant el Vallespir, els Aspres i el Fenolledès.
Un repàs per la història de les torres de guaita
Límits fluctuants dels comtats
La implantació de les torres de guaita seguia els límits fluctuants d’aquests comtats, però després del 1111 els comtes de Barcelona van heretar els comtats de Besalú, de Cerdanya i de Rosselló i van somiar un gran reialme a banda i banda del Pirineu i de les Corberes. La croada francesa del 1209 contra l’heretgia càtara va posar fi a aquest projecte i la nova frontera va deixar el Fenolledès i el Perapertusès al regne de França.
El 1262, Jaume I va partir els seus estats per crear el regne de Mallorca, amb una part continental constituïda pels comtats del Rosselló i de la Cerdanya. A la seva mort, el 1276, el primogènit Pere va heretar el Principat i els regnes d’Aragó i de València, i el segon fill, Jaume, el regne de Mallorca. Jaume, que sabia que el seu germà no acceptava aquesta partició, va crear una nova xarxa de torres reforçant les antigues i construint-ne de noves, com ho precisa un text sobre la torre de la Maçana: “Turris vocata de Perabona quam in colle de Massana Jacobus, rex Majoricarum construxit pro tuicione terra sua”. És a dir: ‘torre de Perabona construïda al coll de la Maçana pel rei Jaume de Mallorca per defensar la seva terra’.
La torre de Madaloc és la més ben conservada i, junt amb Querroig, és l'única que pot comunicar amb l'Empordà per l'esmotxadura del coll de Banyuls
Aquesta generació de torres és d’una gran qualitat arquitectural, com ho demostra la torre de Madaloc, encimbellada sobre un puig de l’Albera que domina la mar de Cotlliure i Portvendres. La torre de Madaloc és la més ben conservada perquè la van restaurar al segle XX per instal·lar-hi un repetidor de televisió. És també l’única, juntament amb Querroig, que pot comunicar amb l’Em pordà per l’esmotxadura del coll de Banyuls. Allà dalt es té una vista privilegiada sobre l’Albera i la costa rossellonesa. La torre de Madaloc funcionava amb la veïna turris Guardie Coquiliberi (‘torre de guàrdia de Cotlliure’), que va esdevenir el fort de Sant Elm, ja que Cotlliure fou el port principal del Rosselló en temps dels reis d’Aragó i de Mallorca.
L’any 1536, el rei Francesc I de França va fer una aliança amb el sultà otomà Solimà el Magnífic i els vaixells de l’armada turca van tenir la possibilitat d’abrigar-se en els ports de la Provença per atacar la maresma catalana amb l’ajuda dels vaixells francesos. El dietari de la Generalitat del 27 de juliol del 1527 recorda que les hostilitats havien començat abans: “[…] vint fustes de Turchs […] en les mars de Collioure, Cadaquers e Roses han preses e encativades moltes naus”. El 10 de juliol del 1543 els jurats de Girona escriuen esglaiats: “[...] la armada del Turch enemich de la nostra santa fe catòlica […] havia de aumentar de la armada del rey de França en Marsella y venir en aquesta costa y en ella saquejar, cremar, matar tot quan trobant”.
La resposta dels Habsburg d’Espanya, Carles V i Felip II, va consistir a reforçar les defenses de la costa catalana, com es pot veure al fort de Sant Elm, on els bastions van transformar la torre en castell.
Les talaies de les valls interiors
Deixant la costa i pujant per la vall del Tec, trobem, al damunt de Cortsaví, la torre de Vetera, que tenia un paper important, ja que es podia comunicar amb el Vallespir, el Conflent i el Rosselló. Des d’allà es pot descobrir un paisatge molt extens de la mar fins al massís del Canigó, l’Albera, les Salines, la plana del Rosselló i les Corberes. Vetera es trobava sobre un eix important de comunicació terrestre i va portar al principi el nom de torre del Coll de la Porta.
Muntanya amunt, passat Prats de Molló, a la capçalera de la vall del Tec, sota el puig de Costabona, la torre del Mir vigilava la ruta del coll d’Ares. Va beneficiar-se d’una restauració acurada i permet descobrir els boscos de “tots els colors del verd” plantats després de l’aiguat de l’octubre del 1940.
Un castell al centre
Al centre del dispositiu es trobava el castell reial de Perpinyà, anomenat Castell Reial de Mallorca, on es pot pujar al cim de la torre de l’homenat ge per descobrir un paisatge impressionant: a l’est, el mar; al sud, la serra de l’Albera; a l’oest, el Canigó, i al nord, les Corberes, on hi havia, fins al tractat dels Pirineus (1659), la frontera amb França, d’on venien els atacs dels gavatxos i dels hugonots. Els paisatges d’aquesta zona són molt diferents dels de l’Albera o del Canigó, ja que l’aigua circula a l’interior d’un sistema càrstic i les serres calcàries presenten aspectes particulars amb la garriga de romaní, farigola i alzines.
Al cim d’un puig s’alça la torre del Far, construïda en aquest lloc precís perquè la cresta amaga el castell de Talteüll enderrocat pels francesos després del 1659. S’hi ha de pujar a peu des del poble, però la descoberta dels paisatges del Rosselló amb la mar i els estanys de Canet i de Salses, de les muntanyes del sud i de ponent, recompensa l’esforç.
Una altra torre que té una càrrega afectiva molt forta és Goà, ja que permet descobrir aspectes grandiosos del Canigó i del Conflent. A més, fou restaurada a finals del segle passat per l’associació Rempart i hom pot avui apreciar el contrast entre la porta refeta, les espitlleres de marbre blanc i la pedra fosca del conjunt.
Des d’aquests miradors es van encendre i propagar els senyals durant segles, com ho confirma el 1628 Andreu Bosch dins els seus Admirables i nobilíssims títols de honor de Cathalunya, Rosselló y Cerdanya: “En los confins de Rosselló amb França encara resten moltes torres per senyals de foch de l’una a l’altra començant a Salses, Opol, Tautaüll, Força Real, de aquí a Rigardà i per alt, muntanya almunt…”.
Testimonis històrics més enllà de les alçades
Aquest article es va publicar en el número 320 del Descobrir (Setembre 2025)