Ruta per la Barcelona culé

Pelegrinatge pels escenaris més emblemàtics de la història del Barça

 Estàtua de Kubala a l’esplanada de la tribuna del Camp Nou
Estàtua de Kubala a l’esplanada de la tribuna del Camp Nou FOTO: Òscar Rodbag
25 de desembre de 2009 a les 00:00
Guardar a favorits

Per cercar l’origen del Barça, aneu al carrer de Montjuïc del Carme, on veureu una placa que recorda que en aquest punt, fa més de cent anys, hi havia un gimnàs, el Solé, on va néixer el FC Barcelona. Hi anava assíduament un jove suís, Hans Gamper, que l’octubre del 1899 publicà al setmanari Los Deportes una crida a altres joves de la ciutat que volguessin formar un equip de futbol. El 29 de novembre, quan van ser dotze associats, va néixer el Futbol Club Barcelona. I Gamper encarregà samarretes amb els colors blau i grana a un sastre de la Casa Santiveri i pilotes de cuir a un baster del carrer del Vidre.

Quan els jugadors del Barça del primer terç del segle passat arribaven amb un títol a la butxaca, eren rebuts pels aficionats al baixador del passeig de Gràcia. Després anaven al bar Torino i a Canaletes. I és precisament en aquest punt del capdamunt de la Rambla on el 1930 es fundà el setmanari La Rambla, creat per Josep Sunyol, qui fou president del Barça. Allà, els seguidors del Barça es congregaven els diumenges a mitja tarda per esperar que un redactor anunciés en una pissarra els resultats de la jornada.

Mites

En el nom del mite

Valentina Soler, vídua de Josep Samitier, en el carrer que des de setembre del 1993 du el nom del seu marit, un dels millors jugadors que ha vestit la samarreta del Barça. Ens mostra un parell de botes de futbol que Samitier va utilitzar als anys vint.

La nissaga del fundador

Manel Gamper, al carrer de Montjuïc del Carme, on el seu avi, Joan Gamper, va fundar el FC Barcelona el 29 de novembre del 1899. A la mà té una gorra original del 1912 que Gamper obsequiava als jugadors quan conquerien un campionat, una tradició que va portar del seu país de naixement, Suïssa.

Capità del 'Dream team'

Johan Cruyff, entrenador del Barça del 1988 al 1996, no va dubtar en atorgar la capitania de l’equip a José Ramón Alexanko, un líder al camp i al vestidor i que, amb la samarreta blaugrana que porta a les mans damunt la gespa del Camp Nou, va aixecar la primera Copa d’Europa a Wembley el 20 de maig del 1992.

El gat de les corts

Antoni Ramallets, porter del Barça del 1946 al 1961, prop del lloc on ocupava la porteria de l’antic camp de les Corts. El pi del darrere era el punt de trobada de molta gent que anava als partits d’un Barça, el dels anys cinquanta, que passà a la història com l’equip de les Cinc Copes.

Narrador de proeses

El periodista Joan M. Pou, a la cerveseria Moritz, seu social del Barça el 1909. Des dels micròfons de RAC1, Pou narra les proeses de l’equip i és autor de frases que ja formen part de la memòria col·lectiva del barcelonisme, com “lo puto crack”, dedicat a Iniesta quan marcà un gol èpic a Stamford Bridge.

A la ronda de Sant Pau podem fer un aperitiu a la cerveseria Moritz, on, a partir del 1909, Gamper i els seus es reuniren, ja que aquest establiment fou la seu social del Club i on els jugadors anaven després dels partits a fer-la petar. Si us arribeu a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, heu de saber que l’any 1900 aquí es jugaren els primers partits del Barça davant l’expectació dels barcelonins que hi arribaven amb l’òmnibus que anava de la plaça de Tetuan a l’Hotel Casanova. Però el 1901 s’anuncià la construcció de l’Hospital i els partits es van traslladar a la carretera d’Horta.

A la cruïlla de la travessera de les Corts amb Numància, mirant cap a la mar, el 20 de maig del 1922 s’inaugurà el camp de les Corts, la catedral del futbol. Amb una capacitat inicial de 20.000 persones, tot i que successives ampliacions la triplicarien, aquell estadi es féu petit als anys cinquanta, quan tothom volia veure un conjunt sensacional encapçalat per Ramallets i amb una davantera de somni (Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón), que Joan Manuel Serrat cantà a Temps era temps. Gairebé al davant, a mà dreta, hi ha un carrer que duu el nom de Joan Gamper. I és que després de la seva mort, el 30 de juliol del 1930, el Barça demanà a l’Ajuntament que el fins aleshores carrer dels Crisantems portés el nom del fundador, petició que s’aprovà el 1934.

El Camp Nou és el temple del barcelonisme. Les obres per construir-lo es van adjudicar el 1955 amb un pressupost de 66 milions de pessetes
El Camp Nou és el temple del barcelonisme. Les obres per construir-lo es van adjudicar el 1955 amb un pressupost de 66 milions de pessetes

Pel carrer de la Maternitat arribareu a una antiga masia, Can Plans, que ha estat la llar del planter blaugrana dels darrers trenta anys. Construïda l’any 1702, aquí s’han format jugadors com Guardiola, Amor, Valdés, Iniesta, etc. Davant, s’alça, majestuós, el Camp Nou, inaugurat el 24 de setembre del 1957. El camp del Barça, on caben 100.000 persones, té 48 metres d’alçària i una superfície de 55.000 metres quadrats. El rectangle de joc consta d’uns 15 milions de brins de gespa natural, que es tallen a 18 mil·límetres d’alçària i, per il·luminar el recinte un dia de partit, són necessaris 14.860 quilowatts a través de 8.650 tubs fluorescents. L’estadi s’havia d’anomenar Joan Gamper, però les autoritats franquistes no ho van permetre. Tothom el coneix pel Camp Nou per diferenciar-lo del vell estadi de les Corts.

Els 'culés' del carrer de la indústria

Els primers anys no van ser fàcils per als impulsors del Barça, que van pelegrinar per diversos punts de la ciutat fi ns a disposar d’un estadi propi, l’any 1909, al carrer de la Indústria (avui en dia, carrer de París). Conegut popularment per l’Escopidora, fou en aquell recinte on se sentí per primera vegada el popular crit d’ànim “Barça, Barça!”. A l’estadi del carrer de la Indústria, amb capacitat per a sis mil espectadors disposats en una tribuna de dos pisos, els afi cionats al Barça van rebre el nom de culés perquè des de fora es podia veure la part baixa de l’esquena de tots aquells que estaven asseguts sobre la paret que envoltava el camp.

En acabar la visita a l’estadi, entreu al Museu del Club, que reuneix més de 1.400 objectes, sobretot trofeus. A la segona planta reviureu els grans moments a través d’uns audiovisuals projectats en pantalles gegants. En sortir, a la Botiga del Barça descobrireu una gamma inimaginable de productes amb els colors blaugrana.

Per arribar a la Diagonal, podeu passar pel carrer de Josep Samitier, un dels millors davanters de la història del Barça. Conegut com l’home llagosta per les seves rematades acrobàtiques, se’l podia veure envoltat d’artistes com Maurice Chevalier i Carlos Gardel, que li dedicà un tango.

I, per acabar, tornem als orígens de tot plegat, al Turó Parc, on el 8 de desembre del 1899 es va disputar el primer partit davant un equip de la colònia anglesa de la ciutat (que guanyà 0–1). En aquells temps, el Barça compartia terreny amb altres conjunts. Qui primer hi arribava s’hi quedava per jugar i, a més, eren els jugadors qui posaven les porteries al camp. I no hi havia vestidors, venien vestits de curt de casa. Les coses han canviat una mica, oi?