La conservació i la divulgació de l’art de diferents èpoques és l’objectiu dels museus i fundacions que presentem. La seva activitat actualitza la figura del mecenes cultural, de llarga tradició en la societat civil catalana.
Els últims filantrops de Barcelona
Cinc fundacions que promouen l'art i el patrimoni a la ciutat
El matrimoni format per Fernando Pinós i Maria Guirao va culminar a la primavera el somni de crear el primer museu d’art dedicat exclusivament al modernisme català FOTO: Marc Javirre
1
Museu del Modernisme Català
Un dels trets del nostre país durant moltes dècades havia estat el menyspreu per tot allò que era antic. La col·lecció que ensenya el Museu del Modernisme Català va ser reunida per Fernando Pinós i Maria Guirao a la seva galeria Gothsland des dels anys setanta, avançant-se unes quantes dècades a la revaloració del modernisme.
En paraules del mateix Fernando Pinós: “Fins no fa gaire temps les fogueres de Sant Joan s’havien alimentat de mobles d’altíssim valor.” Segons el seu punt de vista, “el modernisme català és el més càlid, el que té més riquesa formal i decorativa, dels modernismes europeus. La nostra col·lecció integrada per mobiliari, pintura i escultura estava emmagatzemada i no en podíem gaudir, per la qual cosa vam decidir que el local que utilitzàvem per complementar la feina de la galeria Gothsland seria l’espai adient (...). Va ser aleshores quan va sorgir la idea d’un museu obert al públic, ens reunírem en família i per unanimitat decidírem constituir el Museu del Modernisme Català”.
L’espai Can Framis, que ocupa una antiga fàbrica de llana del Poblenou, acull el fons pictòric de la Fundació Vila Casas FOTO: Marc Javirre
2
Fundació Vila Casas
Va veure la llum el 1986 per iniciativa d’Antoni Vila Casas, empresari farmacèutic, i la seva activitat es va encarar en primer terme al foment de la investigació en l’àmbit sociosanitari. Posteriorment va iniciar-se en el camp cultural a partir de la divulgació de les col·leccions d’art del seu fundador: “Des de sempre havia comprat pintura… però vaig començar a interessar-me per la pintura contemporània a la darreria del 1984. Anava als estudis de pintors i comprava una pintura, i en feia una litografia per enviar als meus clients i proveïdors que tenia quan estava al capdavant dels laboratoris. Va ser així fins al 1997, tretze o catorze litografies, però vaig visitar altres tallers i vaig comprar altres peces per a les oficines... Des d’aleshores, ha estat una afició que he estimulat amb el criteri de comprar les obres que m’agradaven (...). Quan el 1997 vaig fusionar la meva companyia farmacèutica, també vaig deixar el meu càrrec executiu i la Fundació que va ser creada per objectivar les notícies sanitàries va ser dotada d’un segon objectiu: promocionar els artistes contemporanis del meu país (promocionar per a mi és exposar, donar a conèixer i premiar)”.
Can Framis, situada al Poblenou, és el darrer espai que s’incorpora a la xarxa que la Fundació Vila Casas té en diferents punts del territori català (Pals, Torroella de Montgrí, Palafrugell i dos espais més a Barcelona). Can Framis disposa d’un fons de sis-centes obres, de les quals n’exposa dues-centes setanta.
Vista de la façana de la Fundació Suñol FOTO: Wikipedia Commons
3
Fundació Suñol
Va ser constituïda el 2002 per fomentar, difondre i divulgar l’art contemporani en general i el de la col·lecció de Josep Suñol en particular. Aquesta fundació exhibeix un conjunt exigent de peces d’avantguarda. Margarita Ruiz i Combalia, gerent de la Fundació Suñol, explica l’origen de la col·lecció que conserva l’entitat: “L’origen va venir determinat, sobretot, per una gran curiositat per l’art que s’anava generant a final dels anys setanta i que responia a unes mirades i maneres d’expressar-se noves, ben allunyades de moviments anteriors, sobretot en una Espanya que necessitava l’art per expressar moltes necessitats de comunicació i de trencament, en un món convuls amb el maig del 68, la generació beat i els moviments hippies com a context cultural que ens envoltaven”.
La importància de la col·lecció reunida va despertar l’interès de directors de museus i comissaris que sol·licitaven veure-la per integrar peces a les seves pròpies exposicions temporals. “Amb el temps —diu Margarita Ruiz— Josep Suñol va voler donar una visibilitat més pública a la seva col·lecció, va decidir constituir una fundació i va obrir-ne les portes per visitar-la”. “Els fons que ha anat reunint Josep Suñol durant aquests darrers quaranta anys —destaca Sergi Aguilar, director de la Fundació— ofereixen des d’una completa mirada històrica de les avantguardes del segle XX fins al coneixement de l’espai privat de cada artista, on traça la seva ruta”.
La Fundació també té un segon àmbit, anomenat Nivell Zero, on exhibeix l’obra d’artistes joves; de fet, es tracta d’un contenidor on es proposen activitats multidisciplinàries relacionades amb l’art contemporani de joves creadors, que aprofiten la plataforma per donar a conèixer la seva obra.
La filla de Francisco Godia, Liliana, va crear la fundació que dóna a conèixer la col·lecció d’art del seu pare FOTO: Marc Javirre
4
Fundació Francisco Godia
L’origen de la col·lecció d’art de Francisco Godia (1921-1990), empresari i pilot de Fórmula 1 entre el 1945 i el 1969, ens el relata la seva filla Liliana Godia: “Francisco Godia va heretar del seu pare (el meu avi) una petita col·lecció que va ser l’origen de la seva passió pel col·leccionisme. (...) La seva activitat a cavall entre Barcelona i Madrid el va posar en contacte amb antiquaris de totes dues ciutats i li va permetre adquirir un conjunt excepcional de ceràmica, pintura i escultura medieval i pintura modernista i art del segle XX (de Lucio Fontana, Picasso, Miró, Chillida o Tàpies)”. La Fundació va néixer per iniciativa de Liliana Godia: “La creació de la Fundació va sorgir amb la idea d’honorar la memòria del meu pare, preservar i donar a conèixer la col·lecció que va crear, i posar en relleu la importància del col·leccionisme privat en la recuperació i l’estudi de diferents estils i períodes artístics”.
Escultura d’un cap de babuí, ornamentació freqüent als temples egipcis FOTO: Marc Javirre
5
Museu Egipci de Barcelona, Fundació Arqueològica Clos
El Museu Egipci de Barcelona té el seu origen en la col·lecció d’antiguitats egípcies reunides per l’empresari hoteler Jordi Clos: “La col·lecció, la inicio amb la compra de la primera peça a un antiquari de Luxor quan jo tenia vint anys. Aquesta peça va ser un ushebti (escultura funerària que reprodueix el difunt) de terracota de la dinastia XIX.
L’ushebti va despertar en mi dues inquietuds que canviarien per sempre la meva relació amb Egipte”. El criteri aplicat a l’hora de configurar la col·lecció va ser d’entrada assegurar l’autenticitat de les peces, el sentit estètic
i la seva bellesa, i finalment, “que a poc a poc anéssim completant la història de l’Egipte faraònic” segons explica Clos. La iniciativa de crear un museu va sorgir en veure l’èxit que havia tingut l’exposició d’una part de la seva col·lecció al vestíbul de l’Hotel Claris l’any 1992.
El mateix any naixia la Fundació Arqueològica Clos, i al cap d’un parell d’anys s’inaugurava el Museu Egipci de Barcelona, amb l’exposició d’unes tres-centes peces de temàtica religiosa i funerària de l’antic Egipte. Des del primer moment, la Fundació va endegar iniciatives que anaven més enllà de la simple exhibició dels seus fons, com ara les visites comentades, l’activitat educativa, la investigació i les expedicions culturals a Egipte guiades per especialistes.
Tota aquesta activitat s’ha anat estructurant amb el temps a través del Campus Arqueològic (tallers pensats per a les edats escolars en què es recrea un jaciment arqueològic i la seva dinàmica de treball), d’Arqueotravel (l’agència de viatges que organitza les expedicions) i d’un programa d’estudis i d’investigació. És en aquest sentit que Jordi Clos comenta: “El meu desig era i continua essent el de promoure el coneixement d’aquesta cultura mil·lenària, convertint el Museu en un espai obert a tothom. Actualment el Museu té unes instal·lacions de 2.000 m2, la biblioteca especialitzada en egiptologia més important del nostre país i aules on impartim classes i tallers”.
Aquest article es va publicar en el número 149 del Descobrir (Octubre 2010)