Els castells són el gran referent exterior de la Festa Major vilafranquina, la de Sant Fèlix. S’hi apleguen els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la Colla Vella i la Colla Joves de Valls. Malgrat que la vila té dues colles castelleres (els Castellers i els Xicots), l’extraordinari potencial actual dels Castellers de Vilafranca fa que l’exhibició sigui el plat fort indiscutible. La celebració la viuen tant vilafranquins com forasters: els de casa, amb l’emoció de donar forma a una festa que porten als seus gens; els visitants, amb el plaer de gaudir-ne.
Tothom ha d’estar a punt per al 29 d’agost a les dotze del migdia. És el moment de la Tronada. Els vilafranquins s’ho han fet venir bé per ja haver viatjat entre juliol i agost, per enllestir feines... és Sant Fèlix! I hi ha cinc veïns diferents cada any que ho viuen de manera especial des de fa mesos. Enguany són Josep Cabré, Andreu Caralt, Olga Marimon, Carme Romeu i Míriam Sellarès, que organitzen la festa com a administradors i ho fan agafant-se a una frase que ha fet fortuna a Vilafranca: “Si et diuen per ser administrador i dius que sí, te’n penedeixes un any per la feinada que comporta; si dius que no, te’n penedeixes tota la vida”.
Moment imprescindibles
A ells els ha tocat gestionar una festa en any de forta crisi, però amb il·lusió intacta. Dies abans de la celebració, els cors d’en Josep, de l’Andreu, de l’Olga, de la Carme i de la Míriam bateguen amb més força del normal: escalfen motors amb la capta, en què esperen treure tants recursos econòmics com sigui possible de la venda del programa, el cartell i, sobretot, l’estampa de Sant Fèlix i el regal d’enguany, que és una figura de l’estimadíssim Drac de Vilafranca.
Quan la vila es transforma
Al local dels Castellers, també se sua més del compte, i no tan sols per la calor de l’estiu. Les últimes proves abans del dia 30 cal que siguin perfectes. El seu cap de colla, en David Miret, admet que “és el dia que tot Vilafranca et mira, el dia que tens més pressió, el dia que vols fer el màxim”. A Vilafranca, però, no tot són castells. I és que el dia abans, el 29 d’agost, ja hi ha una nit d’espectacles que enllaça amb les matinades, l’esmorzar, l’anada a ofici, la sortida d’ofici i l’entrada a la plaça de la Vila abans del pilar dels Falcons i l’inici dels castells.
Força integrants dels Castellers de Vilafranca també participen en altres balls, cosaque fa que entrin a plaça vestits de diable, de geganter o de moixiganga i al cap de poc apareguin amb la camisa verda castellera. Les estratègies per assolir aquest transformisme de Festa Major acostumen a passar per la col·laboració d’amics que viuen prop de la plaça, que guarden als seus companys la roba per canviar-se. Miquel Ferret, actual president dels Castellers, que ha estat en balls com la moixiganga, els diables o els pastorets, assegura que “els balls són molt importants dins de Sant Fèlix i és molt comú combinar un ball i els castells”. En canvi, Jordi Cànovas, que porta els gegants, opta per anar a casa d’un amic que viu a prop i canviar-se allà.

Que cotitzats que van els amics que viuen vora la plaça! Més difícil ho té Jordi Bustos, un diable casteller, que arriba a la plaça de la Vila darrere del Drac: “Llavors toca tornar enrere per deixar-ho tot, però fins i tot encara tinc temps per fer una dutxa abans de tornar a entrar amb la colla”. Passada d’aigua ben agraïda, malgrat que, entre els castellers, tothom sigui conscient que la nit del 29 al 30 no es pot sortir gaire. Ja hi haurà temps del 30 al 31 si tot ha anat bé! Una mica més lluny —i sense dutxa— ha d’anar Marc Izquierdo per deixar el trabuc del ball d’en Serrallonga i enfundar-se la camisa verda: “M’he llevat per anar de matinades a les set i he de canviar-me ràpid per estar amb la colla, perquè sóc membre de la tècnica”. Un dels dies més trepidants de l’any que no s’acabarà amb l’actuació castellera. Hagi anat millor o pitjor, toca el dinar de Festa Major.
Visita
A les sis de la tarda, moment de treva amb la música de la banda i cap a tres quarts de vuit, des de la plaça de Jaume I surt la processó de Sant Fèlix. Una solemne cercavila que acaba amb l’entrada de la imatge a la basílica de Santa Maria, acompanyada de l’actuació conjunta del Drac, els diables, l’àliga, els castellers, els falcons, els grallers, la banda i l’àmplia representació de balls. Un final apoteòsic per a un Sant Fèlix en què tothom hi troba el seu lloc, bé sigui a la pinya, en un ball, sota les espurnes dels diables, a les llargues nits musicals o a la novena a la llaor del sant.
Aquest article es va publicar en el número 135 del Descobrir (Agost 2009)