48 hores a Begues

El mirador verd del Baix Llobregat

Església de Sant Cristòfor de Begues
Església de Sant Cristòfor de Begues FOTO: Consorci de Turisme del Baix Llobregat
25 de març de 2025 a les 00:00
Guardar a favorits

Begues és un dels secrets naturals més ben guardats de l’àrea metropolitana, amb una situació privilegiada entre el massís del Garraf i les muntanyes d’Ordal. “Les pedres i el camí / seran el pa i la mar, i el fosc renou / d’ara mateix, el càntic que commou, / l’àmfora nova plena de bon vi.” Un dels grans poetes catalans, Miquel Martí i Pol, sembla que tenia la mirada fixada a Begues mentre escrivia aquests versos, abraçant una vila envoltada per tresors naturals i un passat vinícola i agrícola del qual encara conserva testimoni, fet que permet trobar-nos cara a cara amb la natura, una natura amb aquell punt salvatge que podem palpar en les lectures de Henry David Thoureau, que va convertir en un art viure amb allò que la terra ens regala. Potser descobrirem el filòsof nord-americà amagat en algun racó de Begues...

Divendres a la tarda

És primera hora de la tarda i comencem a endinsar-nos entre les arbredes que acompanyen la carretera BV-2041, via directa cap a la vila de Begues. Ensopeguem amb els primers ciclistes del cap de setmana: una natura arran d’asfalt ha convertit el camí cap a Begues en una referència a la comarca del Baix Llobregat. S’ensuma entre les muntanyes el mític castell d’Eramprunyà, que deixem enrere perquè ens rebi la riera de Begues.

La vila té un poble petit, però, curiosament, és el municipi amb més extensió de la comarca. L’embolcall forestal està present també als seus carrers. Comencem a recórrer aquesta població cercant Can Torres, la seu de l’Ajuntament i un dels punts que articulen la ciutat. La seva arquitectura inaugura uns dies de natura i cultura: imprescindible plantar la mirada en els detalls d’aquest exemple de Modernisme popular i eclèctic que no deixa indiferent.

Avancem per l’avinguda de Torres Vilaró, que ens empeny a caminar resseguint els passos d’altres vilatans cap al passeig de l’Església, un dels espais on palpita Begues, amb la imponent església parroquial de Sant Cristòfol, que visitarem dissabte. La Rambla i el carrer de Teodor Bosch traspuen, entre les seves arbredes, aquella natura que envolta tot Begues.

Dissabte al matí

Un dels atractius de Begues és la cova de Can Sadurní, segona parada que fem dissabte al matí. Abans hem passat pel Petit Casal —que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya— per arreplegar més informació del territori que ens acull durant el cap de setmana. Ara sí, cotxe amunt, aterrem a la cova, un dels jaciments prehistòrics més importants del Principat i de l’arc mediterrani de la Península. Un dels tresors amagats de la comarca, del qual gaudim amb una visita guiada, i on trobem curioses restes d’elaboració de cervesa i l’Encantat, una figureta amb forma humana.

Dissabte a la tarda

Continuem descobrint Begues i, amb la llum de la tarda, la millor manera d’arrencar la passejada és al Mur, un parc urbà situat al barri de la Rectoria, lloc privilegiat per contemplar una vista panoràmica única de la vall del Llobregat. Fem un salt cap a l’església vella de Sant Cristòfol i la creu del Joncar, un lloc on la gent solia aturar-se a descansar quan anaven a missa. El contrast, caminant cap al centre de Begues, ens el dona Casa Cervelló, un edifici testimoni de les primeres obres de l’avantguarda arquitectònica europea de les primeres dècades del segle XX; o la coneguda com la Torra, un casal amb una capella associada envoltada d’un jardí extens que avui acull la Fundació Col·legi Bosch.

Proposta

Versos a la natura

Poesia als Parcs és un cicle poètic nascut el 2005 que se celebra en deu espais de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. El parc de la Costeta de Begues és un dels referents d’aquesta iniciativa, que pretén dinamitzar, preservar i divulgar el patrimoni literari i difondre la poesia com a expressió artística lligada a la natura.

parcs.diba.cat/ca/poesia-als-parcs

La tarda se’ns tira a sobre i tornem a una de les artèries de la vila, el passeig de l’Església, que, en temps de Pasqua, s’omple dels sons de les caramelles, molt populars a Begues. Allà trobem, emmarcant el passeig, l’església de Sant Cristòfol, on veiem la seva creu processional d’argent, del segle XV, que molts beguetans consideren un tresor del poble, i certament ho certifiquem. Els passos ens encaminen a Can Martí, una de les masies més antigues de la vila, i l’ermita de Santa Eulàlia, on se celebra cada any la Festa del Most.

Diumenge al matí

Omplim pulmons i preparem les cames per a un darrer dia ple de natura. Dels més de tretze itineraris que es poden trobar, decidim fer el Voltant la Clota i la Desfeta, que ens permet gaudir d’una gran panoràmica de la zona tot passejant entre camps i patrimoni arquitectònic rural, com les barraques de vinya, abundants al territori beguetà, dins la plana del Mas Trabal i la Clota. La ruta circular ens permet transitar sota l’ombra de roures i alzines, amb una vista que va des del cim de la Mola, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, fins al delta del Llobregat. Més de dues hores i mitja immersives que res creat amb intel·ligència artificial pot superar i que enfilen la nostra estada a Begues.