Els paisatges vermells del Baix Llobregat

Un important i singular patrimoni geològic a tocar de Barcelona

La Penya del Corb és un dels paratges més emblemàtics de Corbera de Llobregat
La Penya del Corb és un dels paratges més emblemàtics de Corbera de Llobregat FOTO: Clara Torné
25 de juny de 2019 a les 00:00
Guardar a favorits

No cal viatjar fins als Estats Units d’Amèrica per veure meravelles naturals d’aspecte similar a l’Antelope Canyon (el Canyó de l’Antílop) o el Grand Canyon (el Gran Canyó). Al nostre país hi tenim un conjunt de paisatges naturals i de patrimoni històric de color vermell que recorden aquests paisatges únics d’Arizona. De fet, molts d’aquests punts, siguin coves, roques, arcs naturals, castells, ermites o antics camins, s’ubiquen en l’anomenat Garraf roig, una franja estreta i llarga de cingleres i roquissars amb sòls rogents que abraça des del turó del Calamot, tocant al delta del Llobregat, fins ben bé a Martorell.

Curiositat

La llegenda de la mare de Déu de Bruguers

Alçant la vista cap a la muntanya des de l’ermita de Mare de Déu de Bruguers és ben visible avui la cova de Bruguers, la creu i les restes d’una antiga ermita molt malmesa durant la Guerra Civil Catalana del segle XV. Doncs bé, explica la llegenda que un pastor que voltava per la zona va veure un senyal al cel que apuntava sobre la cova. Hi va anar i hi va trobar una figura d’una mare de Déu. Immediatament ell la va agafar i se la va posar dins el sarró per ensenyar-la als vilatans de Gavà.

Una vegada al poble, la marededéu havia desaparegut. El pastor va tornar a la cova i la va tornar a trobar allà. La va tornar a agafar, la va tornar a col·locar dins el sarró i la va portar fins a Gavà. Però un cop al poble, la figura havia tornat a desaparèixer. I així la història s’anava repetint. En conseqüència, els vilatans van entendre que la marededéu volia quedar-se a la cova.

Passat un temps, els jurats de Gavà i Castelldefels (els primitius ajuntaments) van decidir que la figura no es podia quedar a la malmesa ermita que hi havia sobre la cova —sobretot a causa del seu difícil accés— i van decidir reconstruir l’ermita de Santa Magdalena de Sitjar, que havia quedat abandonada al segle XIV. L’ermita es va ampliar i un cop finalitzades les obres es va organitzar una processó per traslladar-hi la marededéu des de l’antiga ermita fins a l’actual ermita de la Mare de Déu de Bruguers, on finalment es va voler quedar.

Curiosament, els materials que ofereixen aquest color característic es conserven en aquesta zona des de fa 245 milions d’anys. La raó de tant de vermell es deu als materials del Buntsandstein (‘roca de sorra roja’, en alemany) del triàsic inferior, un estatge geològic caracteritzat pel color vermell de les roques sedimentàries que la componen. Aquesta tonalitat és originada per la presència d’òxids fèrrics al seu interior, fet que provoca, a banda del seu característic color, que s’erosionin i es desprenguin amb facilitat. Farem, doncs, una ruta preciosa a la vista dels nostres ulls però que cal conservar i respectar al màxim. Si aquestes roques fa 245 milions d’anys que hi són, la voluntat, sens dubte, és que en durin molts més.

De Bruguers a Eramprunyà

Qui vulgui captar l’essència del que signifiquen els paisatges rojos a casa nostra no es pot perdre la ruta que enllaça l’ermita de Bruguers amb el castell d’Eramprunyà, a Gavà, “una excursió molt popular i concorreguda des de finals del segle xix”, com assegura Assumpció Gabernet, arxivera de l’Ajuntament de Gavà. La ruta, que forma part del GR 92 i que està marcada amb franges vermelles i blanques, comença al peu de la mateixa ermita, a la qual es pot arribar amb cotxe, caminant o en transport públic, i s’enfila per un camí de relleu abrupte i costerut.

Des de Gavà a Martorell s'observen afloraments de roca vermella

En tot moment s’observen els gresos i conglomerats vermellosos, materials molt antics que, com ens diu Marc Andrés, conservador de Patrimoni Natural del Museu de Gavà, han aflorat a causa de les falles i els trencaments que s’han esdevingut al massís de Garraf: “Com que el massís de Garraf bascula en direcció sud/ sud-oest, les parts baixes han pujat i han emergit. Amb l’erosió de les parts superiors han aparegut a la superfície aquests materials molt més antics que en principi hauríem de trobar sobre d’altres de més moderns”, argumenta.

A pocs minuts de la sortida trobem un dels reclams turístics per excel·lència de la ruta, la roca Foradada o arc natural de Bruguers, a on, de manera imprudent —a causa de la seva popularitat a les xarxes socials—, molts s’enfilen per captar una bona instantània. La roca Foradada és un arc format de manera natural a causa de l’erosió, primer de petits forats, i posteriorment i amb el pas del temps, pel despreniment de grans blocs de pedra. Tot i que l’erosió natural és inevitable, és important no enfilar-s’hi, primer per no prendre mal i segon per evitar que algun dia l’arc s’acabi esfondrant.

El castell d’Eramprunyà és una visita imprescindible
El castell d’Eramprunyà és una visita imprescindibleClara Torné

Deixem la roca Foradada i ens enfilem lleugerament fins a una petita cova on es poden veure unes de les formes erosives que més criden l’atenció en el paisatge: els anomenats tafones —nom d’origen italià—, concavitats que es formen a la roca, de manera alveolar, talment com si entréssim en un rusc d’abelles.

L’origen dels tafones, com afirma Marc Andrés, es deu a la peculiar manera com s’erosionen aquestes roques, on l’acció del vent té un paper important: “Tot i que el quars que formen les roques és un material molt dur, l’òxid de ferro que hi actua de ciment és molt fràgil i provoca que la pedra es desprengui amb facilitat”. Una vegada formades les concavitats, l’acció del vent fa que s’hi formin remolins d’aire a l’interior que ajuden que la concavitat evolucioni fins a formar els tafones.

Frontera de bioclimes

Una altra curiositat d’aquest itinerari és que exerceix de frontera bioclimàtica; és a dir, la vegetació direcció nord és producte d’un clima més humit i plujós amb temperatures més baixes, mentre que cap al sud predominen les màquies (bruc i arboç, per exemple), boscos amb arbustos alts i zones arbustives a causa d’un clima més àrid i sec. La vegetació, però, també ve influïda pel sòl: l’òxid de ferro i el quars de les pedres fan d’aquesta una terra silícica, sense calç, i això fa que “hi puguem trobar espècies vegetals úniques d’aquest tipus de terrenys com l’estepa d’arenal (Halimium halimifolium) o la bruguerola o bronsa (Calluna vulgaris)”, d’on precisament prové el topònim Bruguers.

El vent i la pluja han modelat les parets argiloses durant anys

Pel que fa als animals, s’hi poden trobar petits i mitjans mamífers, com la guineu, la geneta, el gat mesquer o la fagina, amb un clar predomini del porc senglar. Quan arribem al cim, tot just abans de tocar el castell, la vista és privilegiada, amb la possibilitat de veure una part del Garraf blanc i els municipis que queden al peu de la muntanya: Castelldefels, Gavà, Viladecans i fins a les Botigues de Sitges i Barcelona. Igualment es fa visible part del mal anomenat camí medieval que forma part de l’itinerari PR-C 39 Camí d’Eramprunyà que parteix des de la urbanització de la Sentiu (Gavà) i puja fins al castell passant per les principals masies de la zona i en la qual també es poden observar trams de roca vermella.

Visita obligatòria

Parc arqueològic Mines de Gavà

T’agradaria descobrir com era la vida fa sis mil anys i endinsar-te en la màgia de les mines en galeria més antigues d’Europa? L’exposició permanent del Parc Arqueològic Mines de Gavà permet reviure l’experiència d’investigar, juntament amb una expedició arqueològica, el sistema de vida i les creences dels nostres avantpas- sats mitjançant elements audiovisuals i multimèdia.

El centre d’interpretació conserva un dels conjunts patrimonials més importants i singulars del nostre país amb l’explotació que s’inicià durant el neolític i que durà un mil·lenni. Aquestes mines eren les úniques dedicades a l’extracció de variscita, mineral amb el qual s’elaboraven ornaments i joies que eren intercanviats en complexes xarxes que abastaven la Mediterrània occidental. També s’han recuperat restes singulars com el crani trepanat i la Venus de Gavà.

A gairebé 400 metres sobre el nivell del mar arribem al castell d’Eramprunyà, dividit entre el recinte sobirà i el recinte jussà, amb la muralla i l’església de Sant Miquel. Construït amb la característica pedra vermella, el recinte està tancat al públic, tot i que es pot visitar cada segon diumenge de mes gràcies als guies voluntaris de la Unió Muntanyenca d’Eramprunyà (UME), que organitza visites guiades gestionades pel Museu de Gavà i gratuïtes.

Múltiples afloraments

Tot i que els indrets on aquests paisatges resulten més espectaculars els trobem a l’entorn del castell d’Eramprunyà i a la zona de les coves de Can Riera (Torrelles de Llobregat), als voltants de Martorell i Castellví de Rosanes també s’hi poden trobar diversos punts vermellosos, on les roques afloren formant cingleres i on també es pot observar l’erosió alveolar. Les roques d’en Mateuet (Martorell) o les restes del castell vell de Rosanes, també conegut com a castell de Sant Jaume (a Castellví de Rosanes), s’alcen damunt d’un turó de roca vermellosa.

La tonalitat vermella és originada per la presència d'òxids fèrrics dins la roca

Altres indrets a destacar, com ens apunta el Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB), són la balma del gorg de la Mola (a Sant Andreu de la Barca), on també podem observar l’erosió alveolar, i la penya del Corb (a Corbera de Llobregat), on se celebra cada desembre el popular pessebre vivent del municipi.

El Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal, CIPAG, hi afegeix un nombrós patrimoni històric vermellós format per castells, torres o esglésies als municipis de Vallirana, Begues, Cervelló, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Corbera de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Pallejà. Us convidem a fer-hi les vostres pròpies descobertes!