Sitges es reinventa cada dia. La vila de pescadors i vinyes que va enamorar Santiago Rusiñol ja s’ha plantat al segle XXI amb ganes de projectar-se al món, a partir dels seus valors de sempre. Orgullós del patrimoni cultural, festiu i del seu entorn natural, Sitges sap que el seu secret és mantenir viu l’esperit de poble, de trobades als bars al capvespre, de viure mirant les onades, però tenint masies enmig d’un parc del garraf que es projecta fins al mar amb les vinyes de malvasia. el Sitges que va encaterinar Santiago rusiñol s’adapta al segle XXI amb els valors que van atreure genis com ell: l’autenticitat d’allò local combinada amb l’actitud de voler conèixer el món.
Divendres tarda
Arribem i passejem per la Ribera, amb la clàssica estampa de les escales i l’església de la Punta. Els sitgetans sempre s’han adonat del marc privilegiat que tenen i una subscripció popular va permetre construir, entre el 1890 i el 1900, unes escales que coronessin l’escenari de la Punta. Enfilar aquestes escales, ensumant l’aigua del mar i fins i tot esquivant-la quan les ones s’embraveixen, permet saber que aquest poble mira al mar, com ho van veure Rusiñol o el magnat nord-americà Charles Deering, quan van decidir que el Racó de la Calma havia de ser el seu punt de referència. Tots dos amb vicissituds diverses, van transformar cases de pescadors i un antic hospital en l’actual conjunt museístic de Maricel i el Cau Ferrat, amb bellíssimes col·leccions que van des d’El Greco fins a pintures de Sert o escultures de Llimona.
Excursió
Avui, l’espai està en obres, que es preveu que s’acabin la tardor del 2012. Rere el Cau Ferrat, el passeig de Sant Sebastià culmina amb el cementiri vell, amb brillants obres d’art funerari en tombes de famílies d’aquells americans que van fer fortuna a Cuba.
Dissabte matí
Dissabte, caminada fins a la veïna Vilanova degustant la costa, per la zona de Miralpeix, les Coves i els Colls, amb la referència de la via del tren per no perdre’ns. Gaudirem de cales naturals, d’alguns bufadors on aire i aigua es conjuguen fent rugits naturals i cops d’aigua que s’alcen; de la vegetació adaptada al vent i la sal del mar, ben a prop de bosquets de pi i tenint als peus qui sap si alguna antiga cova prehistòrica. En aquest tram, s’han localitzat ossos de neandertal en coves arran d’aigua, avui ja inundades.
Dissabte tarda
A la tarda, anem al cinema al Casino Prado, però amb temps, ja que més enllà de la pel·lícula, hem de poder veure el teatre on es projecta el film, fet a la italiana i amb les proporcions del Liceu barceloní. Un lloc que Rusiñol es va fer seu per portar-hi diverses obres i festes modernistes. És dissabte, s’ha fet fosc i ens crida la festa.
Diumenge matí
El diumenge al matí torna la calma. És l’hora de visitar l’ermita del Vinyet, un temple devotament cuidat i estimat pels sitgetans, al costat del parc de Terramar, on el projecte de ciutat jardí va deixar un admirable parc i cases d’aire noucentista. Per cloure el cap de setmana, el passeig de punta a punta: l’històric Hotel Terramar és un dels primers grans equipaments turístics, les cases residencials de primera línia ens recorden la vocació residencial i, finalment, el Sitges inalterable de l’església de la Punta.
Aquest article es va publicar en el número 161 del Descobrir (Octubre 2011)