Els carrers de Vilanova i Sitges són museus del Romanticisme a l’aire lliure. En el segle XIX, les famílies adinerades van construir-se casals d’estils eclèctics però poc recarregats. Perquè en conegueu alguns, us portem de la mà als edificis nobles més emblemàtics d’aquest període anterior al Modernisme.
5 cases senyorials del Garraf
El luxe sobri del Romanticisme
L'edifici que alberga des del 1997 l’Associació Excursionista Talaia és d’estil barroc FOTO: Òscar Rodbag
1
Agrupació Excursionista Talaia: balcons clònics amb dracs
Situat en una de les artèries comercials més transitades de Vilanova, l’edifici que alberga des del 1997 l’Associació Excursionista Talaia és d’estil barroc. Es dóna la particularitat que la construcció s’havia aixecat sense balcó. Una decisió posterior el va afegir, però curiosament també s’hi van afegir quatre cases més, situades a la cantonada entre el carrer del Comerç i el carrer de Sant Pere. Així doncs, quatre cases tenen el mateix balcó amb el mateix forjat de drac, que simula aguantar-lo.
A la façana de l’edifici que ens ocupa, s’han perdut uns esgrafiats originals, que amb el pas del temps es van anar deteriorant i que una remodelació els va fer desaparèixer definitivament. L’interior de l’edifici està remodelat completament, malgrat que es conserven força detalls de l’època, com ara l’escala d’accés al primer pis. Hi destaquen una de les sales nobles, avui convertida en biblioteca [foto de la dreta], i el pati exterior.
Tant l’interior com l’exterior de la casa de la família Cabanyes són visitables FOTO: Òscar Rodbag
2
Masia d'en Cabanyes: edifici d’interès nacional no reconegut
“És una peça singular de l’arquitectura del país que no està prou reconeguda, perquè hauria de ser un bé cultural d’interès nacional”. Ho afirma contundent l’arquitecte vilanoví Pere Marsé, que també afegeix que l’Institut d’Estudis Catalans, qui té la paraula sobre aquesta declaració, “encara no s’hi ha pronunciat”. Sigui com sigui, la Masia d’en Cabanyes s’ha convertit en el Centre d’Interpretació del Romanticisme, on es pot entendre l’època que va viure la comarca que va portar a la construcció d’edificis com aquest. Una amena explicació sobre la família Cabanyes a la planta baixa dóna al visitant les coordenades bàsiques per submergir-se en els ambients culturals de l’època.
Tant l’interior com l’exterior de la casa de la família Cabanyes són visitables. A fora destaca el passeig de xiprers que condueix cap a l’entrada i també l’actual zona condicionada per fer pícnics, amb bancs i taules de pedra. Atenció també a la font feta amb estalactites i pedra calcària, extreta de coves del territori, que és una mostra de l’escenografia romàntica que guarnia els jardins.
Teatre Principal de Vilanova es va construïr a la manera italiana l'any 1935 FOTO: Òscar Rodbag
3
Teatre Principal de Vilanova: l’aparador de la burgesia
Enmig de la Rambla de Vilanova s’alça el Teatre Principal, construït a la manera italiana, és a dir amb una platea en forma de ferradura i amb la llotja i els pisos superiors de la mateixa manera. La façana no respon al projecte dissenyat pel constructor, Josep Buxareu, que va acabar el teatre el 1835. Buxareu havia planejat un balcó principal amb balustres, amb decoració romàntica, com ara medallons, estàtues i ornamentació floral. És a dir, molt diferent de l’austeritat actual.
Com els teatres de l’època, les llotges estaven pensades perquè les persones hi entressin sense ser vistes pels altres gràcies a uns corredors perimetrals a cada pis. Una reforma recent el va convertir en el centre de discussió, perquè es volia fer la platea retràctil perquè es pogués convertir en sala de ball. Si s’optava per aquesta opció, es feia malbé la característica forma de ferradura, que el connecta amb l’època en què es va construir. Finalment, es va optar per butaques permanents i per conservar-lo tal com es va construir.
L'habitació del senyor Papiol estava formada per tres estances: la sala, el dormitori i el vestidor FOTO: Òscar Rodbag
4
Museu Romàntic Can Papiol: el somni d’un terratinent
Francesc de Papiol, advocat i terratinent, va trigar onze anys a poder veure acomplert el somni de viure en una casa al carrer Major de Vilanova, que llavors n’era l’artèria principal. Quan la va estrenar el 1801, posseïa un edifici de relleu, construït amb estil neoclàssic, que no passava gens desapercebut.
La gent de Vilanova remarca meravelles diferents de Can Papiol. Als més menuts, els atreu l’escultura de nena de la capella de la casa, que conserva les restes momificades de santa Constança. Als més grans, el conegut túnel de l’edifici, que es feia servir com a cambra freda per preservar aliments. I també n’hi ha que destaquen les estances nobles, com la del billar o la sala de música, o també la biblioteca —curiosament, ben fosca—, que ajuden a fer-se la idea de la manera de viure de la família Papiol. Molt recomanable el jardí, que fins fa uns anys estava habitat per paons. És un dels espais més singulars de la ciutat, que sovint en discuteix l’ús públic o privat. De moment, només s’hi pot entrar a través de la visita guiada.
Can Llopis guarda intàctes mostres de l’estil neoclàssic en una casa noble FOTO: Òscar Rodbag
5
Museu Romàntic Can Llopis: entre la vida i el joc
Josep Bonaventura Falç encarrega al final del segle XVIII una casa al carrer de Sant Gaudenci, fora del recinte emmurallat, que es construeix segons els paràmetres arquitectònics de l’època: l’estil neoclàssic. Avui la visita a la casa noble presenta un doble vessant. Per una banda, la planta noble, del primer pis, en què es pot copsar la manera de viure d’una família burgesa que tenia propietats i que es dedicava al conreu de la vinya i a l’elaboració de malvasia. Durant l’hivern, el jardí no és visitable, però és molt recomanable apuntar-se a l’agenda alguns dels concerts d’òpera que hi tenen lloc els mesos d’estiu.
Per una altra banda, hi ha la col·lecció de nines de l’època, propietat de la il·lustradora Lola Anglada. Moltes són del període romàntic i n’hi ha de tots els tipus i formes, amb milers de curiositats, com ara les que tenen doble cara i doble pell. Un moviment del cap les converteix en rosses i blanques, mentre que un altre gir les transforma en negres i cabells rinxolats. Tot estava inventat!
Aquest article es va publicar en el número 164 del Descobrir (Gener 2012)