Empremtes noucentistes per les viles del Garraf

L'actual empenta industrial i turística del Garraf amaga, gairebé intacte al pati del darrere, el patrimoni que els indians van construir amb els rèdits de les colònies: imponents masies majoritàriament envoltades per vastissimes vinyes a tocar de la costa.

Text:
La platja del Far de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú fa un quilòmetre de llarg.
La platja del Far de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú fa un quilòmetre de llarg. FOTO: Carles Serra
25 de juliol de 2012 a les 00:00
Guardar a favorits

La ruta que proposem aquest mes ens transporta a l'època en què no pocs catalans van anar a fer fortuna a les Amèriques. Ho descobrirem sortint de la capital del Garraf, Vilanova i la Geltrú, pel costat de muntanya, remuntant el torrent de la Pastera. Cal destacar que, a diferència d'altres grans ciutats, la implantació de vies ràpides no s'ha fet de manera excessivament traumàtica, de manera que de seguit ens trobem en plenes vinyes, a tocar de la Masia d'en Cabanyes, Centre d'Interpretació del Romanticisme. Si hi entréssim, ens trobaríem una exposició sobre la història, l'art i la vida quotidiana de la família Cabanyes, una nissaga que va marcar la història del Romanticisme al nostre país, sobretot gràcies al poeta Manuel de Cabanyes.

Després d'aquesta espectacular mansió, anirem trobant pel camí un munt de precioses cases d'indians: la Torre del Veguer, Can Martí, els Cocons, la majestuosa masia Solers, etc. Sempre sota l'atenta mirada del sostre de la zona, el Montgròs, i en un entorn molt poc urbanitzat en el qual s'ha respectat la singularitat d'aquestes construccions. El verd de les vinyes és constant i extens, tant com ho pot ser a les comarques veïnes del Penedès. Ens trobem dintre del terme municipal de Sant Pere de Ribes, a partir d'aquí la ruta s'encara cap a la costa, resseguint una riera que ens deixa a tocar d'una altra de les sorpreses de l'itinerari, l'autòdrom de Terramar, ja a prop de Sitges, un dels primers del món, construït el 1923. Com a curiositat, podem explicar que, en el moment de la seva construcció, a Europa només hi havia dos autòdroms, el de Brooklands i el de Monza, i als Estats Units només n'hi havia un, el d'Indianàpolis.

El pes turístic de Sitges es fa notar: càmping, camp de golf i urbanització que creuem encarant-nos en direcció a Vilanova. Aquí apareix el Garraf orogràfic, el del proper massís, amb un terreny ondulat, densament boscós i una costa accidentada, sobre la qual el traçat ferroviari fa equilibris. Ja només manca seguir el far de Vilanova per entrar a la vila prop del seu port i tindrem l'oportunitat de conèixer una mica aquesta capital, ja que, per tornar al punt de sortida, l'hem de travessar de mar a muntanya.