Sitges té fama de vila festiva i els sitgetans han fet de la festa tot un art de viure. No és casualitat que entre els seus eslògans de promoció hagin existit els de «Sitges. Això és vida» i «Sitges viu la festa», com si vida i festa anessin del bracet, permanentment. Tot comença per carnaval. De Dijous Gras a Dimecres de Cendra i amb els pics de les rues de la Disbauxa i de l’Extermini, tota la vila es capgira per donar pas al regnat de la provocació. Cal situar-se als carrers del centre i fer-se espai a empentes per notar com s’esfuma la distància que separa el públic de les disfresses i fondre’s en l’abrandat esperit que destil·la la celebració.
El carnaval de Sitges no és tant una festa de l’equívoc —que també n’hi ha— com de l’aparença, i s’allunya de la crítica per decantar-se cap al lluïment i la diversió. Més que l’incògnit de la màscara, prima el desvergonyiment tenyit d’exhibicionisme. La vila ha celebrat sempre el carnaval (èpoques de prohibició incloses) gràcies a l’encaparrament dels casinos locals, la Societat Recreativa El Retiro i el Casino Prado Suburense. Des del darrer terç del segle XIX, ambdues entitats mesuren la seva rivalitat per carnaval, i encara ara són les que el treuen al carrer, principalment. Són també les entitats — i algunes altres— que mantenen els balls i sopars carnavalescos, principalment les xatonades, l’àpat típic d’aquestes dates.
Epígon del carnaval i fill de les campanyes d’atracció de foraster és el ral·li de cotxes d’època, nascut el 1959 i que transcorre entre la barcelonina plaça de Sant Jaume i el passeig de la Ribera. I després, la Setmana Santa aporta dues manifestacions. La primera és la de Divendres Sant, amb una processó, senzilla i seriosa, en què destaquen la figura del Sant Crist, obra de l’escultor Pere Jou, i el pas de la confraria de pescadors (una pietat) conegut amb el nom de Mare de Déu dels Mariners. Després, l’endemà, i gràcies novament als casinos locals, les tres colles de caramelles surten al carrer. Músics i cantaires ofrenen l’amor a les dones i canten a la natura i la joia de la Pasqua a ritme de sardana, vals o havanera. Se’ls pot escoltar la matinada de dissabte a diumenge i la tarda vespre del Dilluns de Pasqua, després de menjar la mona.

Quaranta dies després de Setmana Santa arriba Corpus, que Sitges celebra en diumenge engalanant façanes i sembrant catifes de flors als principals carrers. La festa es veu acompanyada per l’exposició de clavells, una reminiscència del noucentisme. El diumenge abans de Corpus hi ha la celebració de l’aplec de l’ermita de la Santíssima Trinitat. Aquest santuari, situat en una penya davant del mar, entre Sitges i la fàbrica de ciment de Vallcarca, bé podria definir-se com un tros de l’Egeu a la Mediterrània occidental. L’aplec, modest, és de missa i costellada, però paga la pena per l’alegria amistosa dels presents i la vista de la blanca ermita emmarcada pel verd dels pins i la blavor marina.
La vinculació de Sitges amb el massís del Garraf té una segona manifestació: la festa major de Campdàsens, un conjunt de masies amb capella on el primer diumenge de juliol l’associació Amics del Garraf organitza una trobada amb algun dels balls de la vila, després del pregó i l’esmorzar. El punt àlgid del calendari festiu sitgetà és la festa major de Sant Bartomeu, que comença al migdia de la vigília amb una solemne entrada de gralles en què participen els músics que acompanyaran els balls, i finalitza amb l’engrescadora ballada de gegants.
Entremig, trenta-sis hores de no parar i un protagonisme absolut dels balls populars, els gegants, el bestiari i la música. Els gegants de la vila es compten entre els més majestuosos del Principat, els balls de bastons i de diables actuen amb formes molt particulars i el ball de la moixiganga, que representa la passió de Crist, és una reconeguda joia antropològica que els sitgetans aplaudeixen pel carrer emocionats.
Com a herència del noucentisme, Sitges fa una exposició de clavells per Corpus
Del conjunt d’activitats de la festa major, les més sorprenents, per singulars, són la baixada dels balls per les escales de l’església, un cop acabat el castell de foc, i la matinal, una cercavila que s’inicia a les set del matí de l’endemà, 24 d’agost, amb tot el seguici festiu, tancat per cotxes de cavalls des dels quals s’obsequia el públic amb nards, gladiols i clavells.
Menys d’un mes després, se celebra Santa Tecla, la festa major petita. Segueix el mateix format que Sant Bartomeu, però a la matinal no hi participen els balls tradicionals i són els nens i nenes, amb els seus gegants, dracs i entremesos, els que surten al carrer. En arribar Nadal, la particularitat de Sitges —no exclusiva— és el joc del quinto. És una mena de bingo popular amb la diversió afegida que tots els números tenen sobrenom. Amb aquest joc ja són molts els que comencen a pensar en el proper carnaval.
Aquest article es va publicar en el número 117 del Descobrir (Febrer 2008)